dissabte, 2 de gener de 2016

L’hora de la veritat


La societat s’ha de fonamentar en valors que serveixin per conviure amb pau i confiança. Les lleis i els costums ho han de garantir. La veritat i el compromís, juntament amb el respecte mutu són valors ineludibles.


Han passat més de tres mesos des del 27S. Els resultats electorals van donar majoria d’escons a les candidatures independentistes, 62 a Junts pel Sí (JxS) i 10 a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). El nombre d’ascons aconseguits per JxS és insuficient per investir president el seu candidat. Necessita pactar amb altres formacions polítiques. Amb l’única que coincideix en ideari independentista és amb la CUP. Totes les altres s’hi oposen. Per tant és a la CUP a qui demana suport JxS, apel•lant al seu comú afany d’independència. Però si bé aquestes dues formacions coincideixen en voler fer de Catalunya un estat propi independent de l’espanyol, difereixen en el model d’estat que volen construir. Mentre que JxS s’adscriu a la ideologia neoliberal que imposa la UE, CUP proposa un model d’estat de caire socialista. Això ha fet que CUP no participés de la llista única JxS i presentés la seva pròpia candidatura tot afirmant que no donarien suport a la investidura d’Artur Mas i argumentant el perquè.

Quan el passat 27 de setembre es van obrir les urnes tothom sabia ben clar què era el que cada una de les dues candidatures independentistes oferia. JxS oferia seguir proclamant la independència de Catalunya en la línia que s’ha vingut fent des de 2012 ençà, assegurant que aquest és el bon camí per aconseguir-la, i proposava com a candidat a la presidència l’actual president en funcions Artur Mas. La CUP deia clarament que no donaria suport a la investidura de Mas i exposava les seves raons. Els votants d’una i altre opció independentista sabien bé si el seu vot anava a favor de la presidència d’en Mas o en contra. No hi havia engany, per més que JxS hagués configurat una inèdita llista en la qual el candidat a la presidència apareixia en quart lloc. Tampoc n’hi havia per part de la CUP en quan a investir o no Mas. Aquesta era l’oferta i aquest és el compromís que en bona ètica cada formació hauria de respectar, perquè fer el contrari fóra defraudar els seus votants.

Però aquesta conclusió que aquí expressem no sembla que estigui tan clara en el món polític, on dir una cosa en campanya y fer-ne altra un cop passades les eleccions és tan habitual que a gairebé ningú sorprèn i, el que és pitjor, gairebé tothom ho entén. Una cosa és el que s’ha dit als votants i altra el que convé fer. I potser és per això, perquè tothom ho troba tant natural, que una bona part dels votants de JxS es creuen amb dret a demanar als diputats de la CUP que donin suport a la investidura d’en Mas i y també que la meitat dels compromissaris de la CUP pensin que el més convenient fóra donar aquest suport malgrat que JxS no hagi accedit a cap de les condicions que CUP exigeix per fer-ho. Tot sigui pel bé del procés. Tot sigui per seguir promocionant l'independentisme entre la població de Catalunya.

Aquesta manca de serietat, tant per part de JxS com de la meitat de la CUP que està disposada a no respectar el que havia dit als seus votants ens sembla greu. Que la població desitjosa de deslliurar Catalunya de l’opressió de l’Estat espanyol no se senti obligada a respectar la paraula donada en campanya electoral és molt mal auguri pel futur de la Catalunya que aquest col•lectiu humà desitja. A on ens pot dur una gent que no se sent obligada a complir els seus compromisos? Una societat que accepta sense escrúpols l’engany i la manca de paraula és una societat podrida que difícilment podrà aportar res de bo a la humanitat ni a ella mateixa.

No són processos d’enlluernament electoralista el que la societat catalana necessita per arribar a aconseguir la plena sobirania sinó propostes fiables i dirigents honestos en els quals el poble pugui confiar sense cap mena de dubte. Altrament mai no hi haurà prou gent a Catalunya disposada a jugar-se el futur en aquest canvi que tanta gent catalana desitgem des de fa tants anys. /PC

2 comentaris:

  1. Una vegada més, Pep, tens tota la raó. Malgrat el temps que ha transcorregut el que dius té plena vigència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Xavier, i gràcies pel teu comentari.

      Ho vaig escriure a començament del 2016 però no ho vaig posar al blog d'immediat i després ja no hi vaig pensar més. Ara l'he trobat casualment a l'escriptori de l'ordinador.

      No vaig difondre aquest escrit perquè al meu entorn independentista tothom estava en contra del que hi dic i s'hagués interpretat com a suport dels contraris. I ja estava fart d'explicar-los-ho. Era com picar ferro fred. Tant els catalans independentistes com els espanyols invasors tenen el cervell ben rentat.

      Penso que la independència del poble català és un dret de justícia, no una conveniència econòmica ni una qüestió sentimental. I si t'he de ser sincer, no m'engresca gens deixar d'estar sotmesos a l'Estat espanyol a canvi de posar-nos al costat dels jueus que maten palestins i de l'OTAN que engega una guerra darrera l'altra.

      No estic prou enamorat de la Pàtria Catalana per posar-la per damunt dels meus principis. En això el meu cor és preferentment cristià: «primer de tot el regne de Déu i la seva justícia; de les altres coses ja en parlarem».

      En un article en castellà que em va publicar ECUPRES el passat mes de juliol vaig dir que la pàtria és l'amor que ens uneix com a poble davant les injustícies *. Així ho penso i així ho crec.

      Penso que el poble català el perd la pela. «El que no són pessetes són punyetes» sempre m'ha semblat una mala dita. Clar que no som els únics. Nosaltres tenim la fama i altres carden la llana.

      Vivim en un món idòlatra on els valors humans no valen res al costat dels poderosos ídols que la nostra forma de viure ha entronitzat. Per ser més que l'altre venem l'ànima al Diable, adorem els diners i ens agenollem davant de qui ens en fa tenir més. Tenia raó Sant Francesc d'Assís quan deia que els va inventar el Diable. Els amos del món els fan servir en comptes de cadenes per lligar els esclaus, i ara no se'ls escapa ningú. Gairebé tota la humanitat és a les seves mans.

      * http://escritosdepepcastello.blogspot.com.es/2016/07/reivindicar-la-patria-con-reflexion-y.html

      Elimina

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.