Indignació i vergonya

Amb l’ajuda d’un estol de passerells el meu país roman a les urpes dels rapinyaires.

Sóc català de origen i de sentiment. Vaig néixer en temps de la República i he viscut la guerra que els militars feixistes van fer contra el legítim govern republicà i les consegüents desgràcies que aquella criminal acció va comportar al meu poble. No he perdonat ni perdonaré mai als governs de l’Estat espanyol els sofriments i les humiliacions que ens van infringir, com ara donar suport a la burgesia catalana per l’explotació de la classe treballadora sense cap possibilitat de combatre les seves arbitrarietats i també la prohibició d’ensenyar la llengua catalana a l’escola, privant a tots els catalans d’aprendre a llegir i escriure la nostra pròpia llengua. 

Sóc treballador, fill, net i renét de gent treballadora. En tant que treballador he patit l’explotació de la burgesia que s’ha apropiat de la plusvàlua del meu treball. I també la desigualtat d’oportunitats que els de la meva classe han tingut sempre en relació als de classes socials més acomodades. I sóc plenament conscient que aquestes desigualtats no són fets naturals com el vent o la pluja sinó que provenen de decisions polítiques preses pels que exerceixen el poder, ja sigui personalment o per mitjà d’altri. 

Tot això que acabo de dir fa que em senti independentista i proletari a la vegada i que consideri l’Estat espanyol i la burgesia catalana ensems enemics del poble català treballador. I són aquests sentiments meus els que em fan desitjar que el meu país, Catalunya, deixi d’estar sota el domini de l’Estat espanyol, que sigui una república governada de manera justa i democràtica per tal que el meu poble sigui lliure i sobirà i no estigui sotmès a cap dels seus enemics tradicionals ni a d’altres que puguin arribar a ser-ho.

Tinc plena convicció que aquests sentiments meus no són una raresa del la meva persona sinó que els comparteix més gent, tant de la meva edat com més jove i tant per motius semblants als meus com per d’altres, doncs tothom és fruit del que la vida li ha donat. Per això m’indigno i revolto contra polítics i especuladors de tota mena que vulguin treure profit d’aquests sentiments que tant de respecte em mereixen.

Em porta a dir tot això públicament l’abús que el govern català està fent dels sentiments de catalanitat que, com he senyalat, compartim una part del poble català. Un govern que, fidel complidor de les doctrines neoliberals imperants a la UE, imposa polítiques d’austeritat que comporten misèria i sofriment per una gran part del poble català mentre per mitjà de tots el recursos que té al seu abast exacerba el sentiment patri i manipula en benefici propi el pensament de la gent. 

El poble català té dret a expressar el seu desig d’independència i sembla raonable de tot punt que el govern de torn afavoreixi aquestes expressions. Però manipular-les de manera que serveixin per assegurar la continuïtat de polítiques d’expropiació i espoli del patrimoni i serveis públics bàsics per al poble em sembla una actuació mereixedora del rebuig de tothom que tingui el cap ben posat i un mínim sentit del que és just. 

Portem ja més de tres anys de manipulació mediàtica del pensament de la gent en favor d’una independència que, ben mirat, en cas d’arribar a aconseguir-se només beneficiaria a les classes més acomodades i deixaria immersa per molts anys en l’esclavatge i la misèria la major part de la població catalana. L’alliberament de l’opressió espanyola que els actuals líders independentistes catalans de dretes proposen no és un fet de justícia ni social ni política sinó una trampa per tenir el poble català sotmès als poders dominants. No és una revolta contra l’opressió sinó un simple canvi d’amo fet amb traïdoria per benefici dels polítics catalans que el manipulen.

Atès el gran desplegament de mitjans persuasius fet pel govern català, sembla lògic que el poble no s’adoni de on és que ens estan portant. Però que una formació política encapçalada per líders ben preparats políticament que pretén ser a la vegada independentista i anticapitalista acabi caient en la trampa i donant suport a les pretensions del govern de dretes que la para és no només decebedor sinó indignant i vergonyós a la vegada. 

Però bé, la història dels pobles es compon de victòries i derrotes. Esperem que quan més aviat millor aquests líders que es presentaven com a revolucionaris reflexionin i esmenin el seu error, o bé, si això no succeís, que la seva conducta estimuli altres a fer el que ells prometien però no han fet. /PC

PUBLICAT A:
http://kaosenlared.net/indignacio-i-vergonya-indignacion-y-verguenza-catcas/