dimecres, 6 de gener de 2016

Siguem seriosos


La societat s’ha de fonamentar en valors que serveixin per conviure amb pau i confiança. Les lleis i els costums ho han de garantir. La veritat i el compromís, juntament amb el respecte mutu són valors ineludibles.


Han passat més de tres mesos des del 27S. Els resultats electorals van donar majoria d’escons a les candidatures independentistes, 62 a Junts pel Sí (JxS) i 10 a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). El nombre d’ascons aconseguits per JxS és insuficient per investir president el seu candidat. Necessita pactar amb altres formacions polítiques. Amb l’única que coincideix en ideari independentista és amb la CUP. Totes les altres s’hi oposen. Per tant és a la CUP a qui demana suport JxS, apel•lant al seu comú afany d’independència. Però si bé aquestes dues formacions coincideixen en voler fer de Catalunya un estat propi independent de l’espanyol, difereixen en el model d’estat que volen construir. Mentre que JxS s’adscriu a la ideologia neoliberal que imposa la UE, CUP proposa un model d’estat de caire socialista. Això ha fet que CUP no participés de la llista única JxS i presentés la seva pròpia candidatura tot afirmant que no donarien suport a la investidura d’Artur Mas i argumentant el perquè.

Quan el passat 27 de setembre es van obrir les urnes tothom sabia ben clar què era el que cada una de les dues candidatures independentistes oferia. JxS oferia seguir proclamant la independència de Catalunya en la línia que s’ha vingut fent des de 2012 ençà, assegurant que aquest és el bon camí per aconseguir-la, i proposava com a candidat a la presidència l’actual president en funcions Artur Mas. La CUP deia clarament que no donaria suport a la investidura de Mas i exposava les seves raons. Els votants d’una i altre opció independentista sabien bé si el seu vot anava a favor de la presidència d’en Mas o en contra. No hi havia engany, per més que JxS hagués configurat una inèdita llista en la qual el candidat a la presidència apareixia en quart lloc. Tampoc n’hi havia per part de la CUP en quan a investir o no Mas. Aquesta era l’oferta i aquest és el compromís que en bona ètica cada formació hauria de respectar, perquè fer el contrari fóra defraudar els seus votants.

Però aquesta conclusió que aquí expressem no sembla que estigui tan clara en el món polític, on dir una cosa en campanya y fer-ne altra un cop passades les eleccions és tan habitual que a gairebé ningú sorprèn i, el que és pitjor, gairebé tothom ho entén. Una cosa és el que s’ha dit als votants i altra el que convé fer. I potser és per això, perquè tothom ho troba tant natural, que una bona part dels votants de JxS es creuen amb dret a demanar als diputats de la CUP que donin suport a la investidura d’en Mas i y també que la meitat dels compromissaris de la CUP pensin que el més convenient fóra donar aquest suport malgrat que JxS no hagi accedit a cap de les condicions que CUP exigeix per fer-ho. Tot sigui pel bé del procés. Tot sigui per seguir promocionant l'independentisme entre la població de Catalunya.

Aquesta manca de serietat, tant per part de JxS com de la meitat de la CUP que està disposada a no respectar el que havia dit als seus votants ens sembla greu. Que la població desitjosa de deslliurar Catalunya de l’opressió de l’Estat espanyol no se senti obligada a respectar la paraula donada en campanya electoral és molt mal auguri pel futur de la Catalunya que aquest col•lectiu humà desitja. A on ens pot dur una gent que no se sent obligada a complir els seus compromisos? Una societat que accepta sense escrúpols l’engany i la manca de paraula és una societat podrida que difícilment podrà aportar res de bo a la humanitat ni a ella mateixa.

No són processos d’enlluernament electoralista el que la societat catalana necessita per arribar a aconseguir la plena sobirania sinó propostes fiables i dirigents honestos en els quals el poble pugui confiar sense cap mena de dubte. Altrament mai no hi haurà prou gent a Catalunya disposada a jugar-se el futur en aquest canvi que tanta gent catalana desitgem des de fa tants anys. /PC




4 comentaris:

  1. És un tema molt complex i difícil. Difícilment, dintre de l'Estat espanyol, es podrà dur a terme la diguem-ne revolució que propugna la CUP. Per això, potser, hauria estat desitjable que accedissin a investir Mas. Si s'aconseguís d'assolir la independència hi hauria la possibilitat d'aconseguir, encara que fos molt lentament i parcial, els avenços socials que propugnava la CUP. Dintre de l'Estat, ara per ara, ho veig totalment inviable.
    Una cadena de TV, ja fa setmanes, entrevistava persones d'un casal d'avis d'un poblet que ara no recordo quin era. Un dels entrevistats deia: "Tants anys queixant-nos que no hi ha cap polític que compleixi el que diu i ara que n'hi ha uns que ho compleixen voldríem que fessin com els altres".
    Els mitjans de comunicació en general s'han posat contra la CUP i a favor de JxS i això ha generat una opinió ciutadana contrària a aquesta formació.
    A veure si aconseguim que la CUP continuï tenint una bona representació parlamentària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Xavier.

      M’esforço per entendre el que em dius, però no ho aconsegueixo. Perquè, qui és aquest polític que “fa el que diu”? No serà en Mas, oi? Perquè el que fa ell es ben contrari al que diu. O potser arruïnar el patrimoni del poble passant-lo a mans privades és el preu que cal pagar per la independència de la pàtria catalana?

      Tal com jo ho veig, en Mas no només no fa el que diu sino que no diu el que fa. No diu que les retallades pressupostàries les va acceptar el seu partit CDC juntament amb el seu soci en aquell moment UDC en signar juntament amb PNV, PSOE i PP la modificació de l’article 135 de la constitució. I no diu que el seu partit ha donat sempre suport al govern d’España en tot el concernent a política econòmica.

      En Mas no diu tampoc que està tapant tota aquesta ignomínia política d’ell i del seus amb l’estelada i el “procés”. Un procés que ningú no sap en què consisteix a part de les moltes hores de propaganda mediàtica que se li dedica.

      I encara més: va dir que es retiraria quan fos un problema per al procés. Doncs bé, ara ho és i no es fa enrere.

      Ens cal més proves per veure clar que tota aquesta faràndula mediàtica és una utilització política del legítim sentiment independentista del poble català en benefici d’en Mas i del seu partit? A mi em sembla que no.

      En Mas s’ha erigit en líder d’un independentisme que no ha professat mai i demana que es cregui en ell. I també ho demanen tots els del seu entorn, malgrat que ningú no presenti res que justifiqui aquesta FE cega. Em recorda els temps del nacional-catolicisme això.

      El que al meu parer passa de mida és pensar que la conveniència pàtria justifica trencar el compromís amb els propis principis i el que s’hagi contret amb els votants. Això per mi és inacceptable.

      En fi... Tu ho veus tot això del “procés” a la teva manera i jo ho veig a la meva. Em sembla molt respectable la perspectiva de cadascú, però per mi la paraula donada s’ha de complir.

      Gràcies per la teva nota Xavier. Aprecio les teves opinions fins i tot quan dissentim.

      Amb els meus millors desitjos per aquest any 2016 rep la meva cordial salutació.

      PEP

      Elimina
  2. Hola, Pep,

    Potser em vas malinterpretar. Vaig escriure: "Una cadena de TV, ja fa setmanes, entrevistava persones d'un casal d'avis d'un poblet que ara no recordo quin era. Un dels entrevistats deia: "Tants anys queixant-nos que no hi ha cap polític que compleixi el que diu i ara que n'hi ha uns que ho compleixen voldríem que fessin com els altres".
    Aquest entrevistat es referia a la CUP que, fins ara, sempre havia complert el que deia. No vaig pas dir que en Mas compleix el que promet. És una persona que no he votat ni tinc intenció de votar mai.

    ResponElimina
  3. Doncs sí, Xavier, et vaig interpetar malament. Em sap greu.
    De totes maneres la conducta de la CUP em sembla molt llastimosa. De debò que no m'ho esperava.
    En fi... Com deia la meva àvia: "Que Déu hi faci més que nosaltres".

    ResponElimina

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.