dijous, 22 de setembre del 2016

Ni opressora ni oprimida


Sóc català, fill de pare català de soca-rel i de mare aragonesa d’un poble molt proper a Catalunya. La meva llengua familiar ha estat sempre el català. He crescut i he viscut la major part de la meva vida a Catalunya i aquí he patit l'opressió de l'Estat espanyol i de la burgesia catalana.

La gent de la meva classe social ha deixat la seva vida en fàbriques i en altres treballs feixucs perquè se n'aprofitessin els que amb base a lleis imposades pels més forts eren amos de tot el que era necessari per a la subsistència del poble: terres, fàbriques, comerços, mitjans de transport... La nostra condició social i les polítiques imperants ens han privat del que tot ésser humà necessita per al seu creixement intel·lectual i moral, com ara l'accés a estudis superiors, llibres, diaris, revistes, radio, cinema...  Hem viscut i vivim encara presoners dels que tenen sota el seu control la violència que assegura els seus privilegis. I és perquè sóc part d'aquest poble català que ha carregat sobre les seves espatlles la prosperitat de la nació catalana i d’una bona part de l’espanyola que vull un poble català lliure d'opressors de tota mena, tant externs com interns.

D’ençà que tinc memòria hi ha hagut gent que ha reivindicat la independència de Catalunya. Gent que s’ha sentit envaïda i maltractada per la seva condició de ser part del poble català. El seu independentisme ha estat guiat en tot moment per una idea de justícia. Però d’uns anys ençà estem veient com aquest noble sentiment de justícia està sent manipulat pels representants de la classe social acomodada catalana per tal de treure’n profit i seguir mantenint els seus privilegis de classe. Ja no és el sentiment de justícia el Nord que avui guia l’independentisme sinó el major benefici.

Són molts els fets que ens ho fan veure així, però el més alarmant d’entre els més recents és el contingut d’una entrevista a Víctor Terradellas [1] en la qual manifesta clarament la conveniència de posar Catalunya en mans dels EEUU, d’Alemanya i d’Israel perquè apadrinin la nostra independència.

Ens fa basarda pensar què li pot passar al poble català en mans d’aquests actuals botxins de la humanitat. D’uns EEUU que per activa i per passiva generen la major part de les guerres que hi actualment al món. D’un Israel que porta anys assassinant palestins i fent neteja ètnica del territori que l’envolta. I d’una Alemanya que és paladí del neoliberalisme a la UE. Tres estats que preconitzen el domini absolut de les classes acomodades sobre les més desafavorides. No volem ni imaginar-ho.

Els polítics catalans poden voler aquestes aliances perquè gairebé segur que els beneficiaran. També els empresaris catalans poden obtenir-ne guanys. Però, i el poble? Quin benefici en pot treure el poble català d’aquest canvi d’amo? Si mirem Grècia pensem que difícilment en traurà cap en l’ordre econòmic. Però en l’ordre moral pot ser esgarrifós estar en mans de la colla d’assassins que governen aquests tres poderosos estats, els quals manipularan sens dubte el pensament col·lectiu del poble de la mateixa manera com fan arreu del món que controlen. De la mateixa manera com ara la dreta independentista catalana manipula el noble sentiment d’independència del poble català. Si ara el govern català és amo i senyor dels principals mitjans audiovisuals que arriben a totes les llars catalanes on és viu el sentiment d’opressió per part de l’Estat espanyol, aleshores el bombardeig mediàtica serà sobre el total de la població. La meritocràcia i el neoliberalisme tindran el terreny adobat per arrelar en la ment de tot el poble català.

No pensem que aquesta sigui una alarma injustificada. Estem veient com la desigualtat social ha augmentat i està augmentant en tots el països sotmesos a polítiques neoliberals. Estem veient i patint els perjudicis que la política econòmica de la UE ens ha dut i ens du encara. I hem vist també com aquests partits de dretes que ara es queixen de les retallades pressupostàries que el govern espanyol ens imposa, van acceptar patir-les en el moment que se’ls van plantejar. Més hipocresia, impossible.

No som contraris a la independència de Catalunya. Molt al contrari, n’estem plenament a favor. I és perquè volem una Catalunya lliure, ni opressora ni oprimida, que no acceptem de posar-nos en mans dels actual botxins de la humanitat. El que necessita el món és gent que lluiti por la justícia, no gent que s’associï amb els causants de la injustícia social.

Catalunya independent, sí, però lliure. Ni oprimida ni opressora. Y defensora de la llibertat pròpia y dels altres, perquè la llibertat no és possible si no és lliure tothom. /PC


[1] Víctor Terradellas: ‘Israel, Alemanya i els Estats Units són els nostres aliats naturals’
Entrevista a l'ex-responsable de Relacions Internacionals de CDC i president de CATmón. (21 09 2016)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.