dilluns, 29 d’octubre del 2012

Independents i rics


Independents i rics, nosaltres! Pobres i sotmesos, els altres! Si cal, ja farem nosaltres que els sotmetin uns altres.

Així és com pensa la burgesia catalana. Aquest és el seu lema, tantes vegades manifestat amb fets al llarg dels anys en què ens val la memòria. I tant se'ls en dóna d'on siguin els altres que segons ells han de ser sotmesos. Tant és que siguin catalans com que no, mentre siguin els altres, els de més avall, els que no són dels seus.

Sense cap mena de dubte, el que vol la burgesia catalana representada per aquest partit de dretes que ara ens governa és una Catalunya independent d'Espanya al costat dels rics del món. Ells, els rics, volen estar amb els rics, no pas amb els pobres. Per què hauria de ser altrament?

Però és això el que vol tot el poble català? De debò tot el poble català s'identifica amb aquesta burgesia prepotent i explotadora, disposada a pactar amb tothom que li asseguri el poder? De debò tot el poble català vol posar el seu futur en mans d'una burgesia que fa seva la ideologia neoliberal d'aquesta Unió Europea que roba els diners dels pobres per donar-los als rics?

Qui més qui menys vol ser ric. Tothom, o gairebé tothom adora el diner. No conec ningú que en faci escarafalls. La riquesa ens atrau, el diner ens enlluerna i ens enganxa com a les mosques la mel. Volem ser rics costi el que costi; a qualsevol preu. Però...

Pensem-hi ni que sigui un moment. Que potser serem rics si ens governen els rics? Que potser no són els rics els que ens llancen a sobre la pobresa que cada dia ofega més famílies al nostre país? Que potser no són els governs que governen per als rics els que legalitzen estafes de tota mena, els que escatimen serveis bàsics com la sanitat i l'ensenyament i afavoreixen la seva privatització, els que especulen amb els aliments i s'enriqueixen fent passar fam als pobres del món, els que manipulen la informació per tal d'enganyar el poble...? I és a aquests governants de dretes, a aquesta burgesia neoliberal que ens està arruïnant, a qui hem de donar un xec en blanc? Que potser ens hem begut l'enteniment?

El poble català és un poble fervorós de la seva catalanitat, però no és un poble de babaus. Cap discurs independentista ens ha de fer oblidar la realitat social de la qual som part. El món està dividit entre rics i pobres, no pas entre catalans i espanyols, o francesos i alemanys, o xinesos i el que sigui... No! Rics i pobres! I són els rics els que fan pobres als pobres! Són els rics espanyols, els rics alemanys, els rics francesos, els rics anglesos, els rics d'on sigui... i entre mig d'ells, els rics catalans!

Qui vulgui una pàtria bastida sobre la justícia equitativa i l'anhel de bé comú no podrà acceptar que la independència de Catalunya es construeixi a l'empar de la prepotència i la supèrbia dels rics. La pàtria que volem l'hem d'edificar sobre els valor humans que ens caracteritzen com a poble.

Som un poble treballador i solidari. Tenim sentit de la acollida, de la convivència, dels drets humans... Majoritàriament no som ni volem ser un poble xenòfob, per més que al nostre país hi hagi brots de xenofòbia, com arreu del món. Tampoc no som ni volem ser un poble invasor de països febles als quals els rics ataquen i envaeixen per robar les seves riqueses naturals, motiu per el qual no volem ser part d'aquesta OTAN invasora i assassina que protagonitza guerres de rapinya. No volem ser part d'aquest món ric que genera misèria i mort arreu del món.

Per tot això que acabem de veure, pensem que és perillós que la dreta catalana lideri el nostre afany d'independència. És perillós perquè per molt que diguin i s'esforcin en aparentar, la dreta no vetlla pel benestar del poble sinó pels interessos de les classes socials més acomodades. Ha estat així sempre, però per si algú en té cap mena de dubte, només cal que miri la situació a la qual ens ha dut la ideologia dels rics que governen el món. Només cal que es pregunti qui a provocat això que en diuen “crisi”, però que tothom sap que és una gran estafa. No l'han fet els pobres, ni les classes mitjanes com ens volen fer creure, sinó els especuladors financers, és a dir, els rics del món. Pensem-ho doncs: és raonable posar en mans d'un govern de dretes el destí de la Catalunya que tant desitgem?

Per desgràcia i per obra i gracia d'aquesta dreta que ens posa les regles del joc polític, les opcions d'esquerra de cara a les pròximes eleccions no són gaire abundoses ni variades. Però és vident que alguna n'hi ha. Cal, doncs, aprofitar-les. Cal mirar quins partits independentistes es presenten a les eleccions i donar-los el vot per tal que no vagi a parar tot a mans del de dretes que ara governa, perquè es ben segur que el faran servir per fer més retallades des de la total impunitat.

Cal que el poble català reaccioni ara que encara hi és a temps. Cal que vetllem pel que és nostre. Cal que prenguem consciència de la nostra condició de poble i ens organitzem per tal de participar activament en la construcció del nostre futur. Cal que assumim la nostra responsabilitat com a poble i no la deleguem als professionals de la política que ens volen ensarronar. Cal que desemmascarem les intencions i les maniobres dels que volen fer-se l'agost a costelles nostres.


2 comentaris:

  1. Un escrit excel·lent, Pep. La possible majoria absoluta que pot sortir de les eleccions és molt preocupant, fa por. Parles de l'OTAN, però hi ha un punt del qual no ha parlat gairebé ningú: volem una Catalunya independent amb exèrcit o sense exèrcit?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Xavier.

      Tinc entès que en Mas ha dit en algun lloc que no en tindrem, d'exercit. Però ja sabem que dels polítics en campanya no se n'ha de creure res.

      No obstant, tot i que no tinguem exercit, si estem dins l'OTAN tant és, perquè quan els convingui ja ens faran tenir el d'ells. I està clar que a càrrec nostre, pagat per nosaltres. Mirem què està passant a l'Amèrica Llatina governada per la dreta, Colombia, Chile, Honduras... Estan plenes de bases militars de l'imperi USA.

      Elimina

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.