La dreta catalana la sap llarga

Està ben clar que tenim govern de dretes per temps a Catalunya. L'actual president de la Generalitat i els seus assessors la saben llarga. Segons les declaracions que el molt honorable senyor Mas ha fet a TV3, el nou govern sorgit de les pròximes eleccions, que es preveu tinguin un bon rendiment polític per als independentistes catalans, seguirà un llarg procés de tramitació democràtica per tal d'aconseguir l'empara internacional al dret de convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

Està ben clar que aquests tràmits no seran cosa de quatre dies, sinó un procés de llarga durada, durant el qual la dreta catalana, amb el suport parlamentari dels partits independentistes seguirà fent de les seves en matèria de política econòmica i social.

En una situació com la present, amb un poble enfervorit amb la idea de ser independents de l'opressora Espanya, dir o fer quelcom que qüestioni les intencions o la conducta dels polítics que lideren i engresquen el fervor patri comporta el risc de ser pres per traïció. Fins i tot quan el que es qüestiona o critica de la conducta no tingui res a veure amb el tema de la independència de la pàtria catalana. La investidura de líder independentista comporta més immunitat que la pròpia del parlamentari.

El mal de la immunitat concedida pel fervor popular està en que sovint esdevé impunitat. Ho veiem cada dos per tres, quan cap mentida hàbilment programada pot ocultar als ulls del poble las malifetes d'alguns polítics. Doncs bé, aquests polítics corruptes que mitjançant vergonyoses martingales s'en surten impunes dels delictes pels quals són jutjats, són votats novament pels seus seguidors com si de persones honorables es tractés. Què ens vol dir això? Doncs vol dir, sense cap mena de dubte, que els ulls no veuen allò que és evident sinó allò que el cor els permet veure. I com que el cor pot més que la raó, absolem els nostres preferits fins i tot dels pecats mes greus. Que no passa el mateix amb el futbol? Que potser algú es queixa perquè no li sancionin una falta greu al seu equip?

Catalunya està mobilitzada, com la resta de l'estat, amb protesta per les retallades que la dreta mundial ens imposa. Un dia darrera l'altre és notícia alguna manifestació de protesta que ha estat reprimida pels defensors de l'ordre públic. Però curiosament cap d'aquestes manifestacions assoleix a casa nostra xifres que s'acostin ni de lluny a la de l'11 de setembre. Què ens vol dir això, que al poble tan li fa que li robin el fruit del seu treball? No, no semble creïble que a la gent tant se li en doni tenir feina com no, poder anar al metge quan li calgui i tenir les medecines que li receptin, o que anar a la universitat torni a ser un privilegi social. I no obstant, la gent no manifesta la seva indignació per aquests múltiples greuges a la seva dignitat amb la mateixa vehemència que reclama la independència de la pàtria. Potser que en pregunten per què passa això.

Una de les raons del que acabem de senyalar podria ser una manca general de consciència de classe. Catalans en som tots; obrers no. D'ençà que varen entrar a formar part del món consumista vam començar a pensar com els rics i a considerar-nos rics. Cotxes cada cop més luxosos, viatges de vacances a l'estranger, segones residències de cap de setmana, restaurants a dojo... I tot això a l'abast del poble i sense necessitat de defensar-ho perquè el sistema ja ens ho donava fet. A ningú no li passava pel cap que el sistema no dóna res de franc i que allò que no podem defensar ens ho poden prendre en qualsevol moment.

Potser trigarem molt temps encara a tornar a tenir consciència de classe. Potser durant molt de temps no n'hi haurà prou amb que ens refreguin la injustícia per la cara. El polítics de tot el món saben ben bé que mentre hi hagi res que ompli el cor del poble se'l pot ensarronar. I els polítics catalans, per desgràcia, no són una excepció. Ara que es tems de vaques magres i el consumisme s'acaba, jugaran la carta de la pàtria, faran mèrits com a patriotes i, metre estant, esquilaran el poble.