dilluns, 19 de novembre del 2012

Els meus perquè


Perquè els escrits que aquí publico són d'àmbit estrictament privat i la seva transcendència social és nul·la o no gaire més, i perquè la seva finalitat no és altra que la de compartir amb les persones del meu entorn el que penso i sento, em permetré tot seguit fer una repassada als meus perquès d'ordre polític i social, sense cap por de ser jutjat o malinterpretat. Qui no comparteixi el que dic, m'ho podrà fer saber, i si en té ganes ho podrem parlar.

Començaré per l'actualitat, i deixaré que la part fonda del tema vagi sorgint sola.

Per què vull votar independència?

Primerament perquè sóc català i no vull estar governat per gent estranya. Perquè em sento incòmode dins d'una Espanya que no ens respecta com a poble, que ens menysprea i que ens tracta com a botí de guerra.

En segon lloc perquè penso que la nostra societat necessita urgentment un canvi ideològic que dins l'estat espanyol serà molt més difícil de fer que en una Catalunya independent.

Per què penso que la nostra societat necessita urgentment un canvi ideològic?

En primer lloc per raons de justícia social. Perquè mentre tothom comparteixi de forma irracional la ideologia capitalista que ens domina, les desigualtats d'oportunitats seran tingudes com una cosa natural i aquesta acceptació passiva farà que vagin creixent. Es considerarà lògic i acceptable que hi hagi pobres hi rics de la mateixa manera que hi ha rosos i bruns, alts i baixos, forts i febles...  Es trobarà raonable que els serveis essencials per a tot ésser humà, com ara la sanitat i l'educació depenguin del nivell econòmic de cadascú. Es trobarà raonable que les relacions humanes siguin de força, que estiguin determinades per la competició, que el més fort domini al feble, tant a nivell d'individus com de nacions.

En segon lloc per raons ecològiques. Perquè mentre no qüestionem la forma de viure que ara tenim, seguirem abocats al desastre ecològic, que s'atansa a velocitat vertiginosa i cada cop més accelerada.

Per què penso que el cavi ideològic que considero necessari serà més fàcil de fer en una Catalunya independent que si seguim depenent d'Espanya?

Perquè em sembla veure una millor disposició per propulsar-lo en la societat catalana que en la espanyola, tant per part de la intel·lectualitat com de les organitzacions socials. És tot una immensa tasca de pedagogia la que cal fer, que requereix la participació i l'esforç de tota la societat. No vull dir amb això que a la resta de l'estat no n'hi hagi d'inquietuds en l'ordre humà en la ciutadania i en la intel·lectualitat, però no veig que tinguin el mateix nivell de suport institucional que hi ha Catalunya. I arribat el cas, sempre podrem establir les col·laboracions necessàries entre les forces actives espanyoles i les catalanes sense que cap govern central ens ho impedeixi.

Per què escric tot això?

Perquè sento l'obligació moral de dir el que penso, de posar-ho a disposició de les persones que m'envolten. No per convèncer ningú de res sinó per compartir-ho i convidar-les a correspondre de manera semblant, compartint els seus perquès.

Vull compartir els perquès dels altres perquè penso que el pensament és quelcom que cal fer i refer com una dansa per tal de mantenir-lo viu. Que no és un fòtil que es pugui tenir encabit en qualsevol racó de la memòria com una relíquia d'altre temps, de quan encara ens glatia el cor davant els reptes de la vida.

Però també perquè crec fermament que la construcció del pensament col·lectiu requereix la participació de tothom en un diàleg obert i sincer, en el qual totes las aportacions siguin ben rebudes. Conèixer els punts de vista d'altres em sembla imprescindible per qüestionar els propis, per sacsejar-los, per fer-nos ballar el cap enllaçats amb el altres en una gran rotllana de recerca conjunta.

A banda d'això que acabo de dir, potser també hi hagi diversos components no tan lloables en la meva dèria d'escriure. Però no em preocupa gaire perquè de ben segur que els  trobaríem també en la major part de les accions que fem els humans. O sigui que de moment, els deixaré de banda.

1 comentari:

  1. Gràcies, una vegada més, per la teva reflexió. Crec que, realment, la socieetat caltalana és molt més oberta que l'espanyola en tots els aspectes. I això pot ajudar a obligar el govern a fer un canvi en les polítiques socials.

    ResponElimina

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.