No som tant babaus com es pensaven, però...

S'ha acabat la campanya, el gran espectacle de la “democràcia”. Els candidats competint públicament en enginy, imatge i sovint en cinisme, prometent tot el que saben que no podran donar, mentint tant com els convingui, amb total impunitat, perquè no hi ha cap institució ni mecanisme que els reclami les promeses i els passi comptes. Democràcia de faràndula, de permanent engany i rentats de cervell mediàtics.

Els estrategues de CIU han fracassat rotundament tot i que han aconseguit una part del que es proposaven, que era desviar l'atenció del poble cap a la sobirania per tal que oblidés les retallades. Però no els ha sortit bé la jugada, perquè el poble català no és tan babau com s'imaginaven i una bona part ha votat sobirania alhora que ha dit no a la política de pillatge que CIU està duent a terme a Catalunya.

Malgrat la davallada de CIU, els 50 escons que conserva al Parlament ens diuen que encara hi ha una bona part del poble català a qui no fan prou fàstic les retallades que en aquests dos anys de govern ha dut a terme ni les que ja ens té anunciades. Això o bé que s'han deixat ensarronar amb la idea de la independència. Qui sap?

On no hi ha dubte es amb la gent que ha votat PSC, partit que ha fet mèrits per desaparèixer del panorama polític català si tenim en compte tota la gestió que va dur a terme durant el temps que ens va governar. Però ves, encara a tret 20 escons. Increïble!

Pel que fa a ER i IV, no és que pensem que siguin mereixedors dels resultats obtinguts pels mèrits contrets durant la seva participació amb el govern tripartit, ans al contrari, però entenem que han tret el que han tret perquè eren l'alternativa sobiranista a CIU. Altres raons no ens venen al cap en aquest moment.

La CUP ha tret 3 escons, la qual cosa no està gens malament si tenim present com l'actual sistema electoral privilegia els grans i perjudica els petits. Pensem que aquests tres escons són un alè d'esperança dins d'aquesta irreflexiva societat de la qual som part.

Dignes de ser considerats són els 24 escons que ha tret la banda espanyolista. Tot i que cal pensar que no tot ha estat anticatalanisme, és evident que representen un col·lectiu que no es pot desestimar.

Ara que s'ha acabat el temps de la xerrameca i les promeses sense compromís, caldrà veure quins són els fets. Sembla probable que en Mas segueixi assolint la presidència, tot i que no sabem encara amb el suport de qui. Tampoc no sabem si el nou govern serà tot de membres de CIU o si inclourà algú dels altres partits. Però podem intuir que en Mas tindrà ara de cara al públic un motiu de baralla amb el PP que l'ajudarà a amagar els pactes que facin sota mà, atès que tots dos estan en la mateixa línia ideològica i comparteixen el mateix ideari polític neoliberal.

També que cal suposar que en Mas seguirà tirant de beta d'aquest ben trobat tema de la independència pàtria, i seguirà dient que les retallades les manen des de Madrid i Brussel·les i que ell no pot fer-hi res. I podria molt ben ser que algun membre dels altres partits sobiranistes que poguessin arribar a formar part del govern s'escudessin en la bona raó de vetllar des de dins la gestió del promès referèndum.

Però estem ben convençuts que, sigui quina sigui la formació del nou govern, seguiran les retallades que a més d'empobrir el poble tenen con a finalitat privatitzar tot el que en dreta llei ha de ser públic. Seguiran venent-se l'aigua, els hospitals, fomentant les companyies mèdiques privades, l'ensenyament privat i fent que les oportunitats del poble estiguin cada cop més lluny de les que tenen al seu abast les classes privilegiades.

Seguiran empobrint-nos i acceptant que paguem nosaltres els deutes dels banquers i de les grans empreses, segons manen els que governen a Espanya i a la UE. Seguiran fent que el mossos apallissin a tothom que surti al carrer a manifestar el seu descontent per aquesta política de pillatge en favor dels rics que CIU i PP conjuntament duen a terme. Seguiran detenint, fitxant i perseguint als que destaquin a les manifestacions, con es feia en temps d'en Franco. Seguiran passant-se pel forro la democràcia i els drets humans per tal d'afavorir els interessos del seus amics els rics del món. Seguiran utilitzant i traint el poble que governen, abusant de la seva “bona fe”. Una bona fe que mereix ser reflexionada, perquè si bé ha quedat clar que no som tant  babaus com es pensaven... De debò podem pensar que ens estem comportant com cal?