dilluns, 7 de setembre de 2015

La ruta de l’independentisme

Voleu dir que l’independentisme català no ha equivocat la ruta? En comptes d'anar cap a l’esquerra a buscar la major part del poble ha girat cap a la dreta, on només hi ha la minoria acomodada. És bo aquest camí? A on ens porta?


Qui té experiència d’anar per la muntanya sap que de vegades les dreceres poden ser ingrates i fins i tot perilloses. I també sap que qui busqui companyia per fer alguna expedició complicada ha de parar compte perquè no tothom és bon company de viatge. Tant més prudent cal ser quan més perillosa sigui l’escomesa, perquè no fos que quan menys ens ho esperéssim el suposat company ens traís, com traeixen els falsos guies als emigrants que després de creuar la frontera de Mèxic amb EEUU els abandonen en el desert o els porten a on ells no volen anar. 

Això ens ve al cap pensant què fa l’ERC en aquesta aventura patriòtica que s’ha embarcat. No només s’ha ajuntat amb la dreta catalana, traint la primera idea del seu nom, ESQUERRA, sinó que s’ha posat de ple a les seves mans i s’ha obligat a seguir dòcilment el full de ruta que li han marcat. A on la faran anar? A quina part del poble català representarà d'ara endavant? Qui que estigui d'acord amb la política antisocial de CDC preferirà fer costat al criat en comptes de fer-n'hi a l'amo?

D'altra banda hi ha molts motius per no creure que el camí triat per CDC ens porti cap a la independència. Un camí de confrontació amb l’Estat espanyol que només sosté una minoria de la població de Catalunya està de bell antuvi condemnat a la derrota. Perquè vist fredament i amb ànim d’encarar la realitat, malgrat la molta propaganda feta pels mitjans d’informació catalans, aquell 9N en el qual van votar des dels menors d’edat (16 anys) fins a gent en l’últim tram de la seva vida, el desitjat SÍ SÍ no va superar el terç del cens electoral. I vist això, no és somniar truites imaginar que d’avui per demà els altres dos terços de població maltractada socialment s’empassaran que la culpa del maltractament la té el govern espanyol i que quan siguem independents lligarem els gossos amb llonganisses? No és més raonable pensar que aquesta massa de població perjudicada per un govern que es declara independentista acabi farta d’independentisme i aposti per alguna altra formació política menys patriòtica però més humana i atenta a les necessitats dels d’a baix?

També hi ha més consideracions a fer a l'hora de pensar si el camí triat per ERC és bo o si és dolent, com ara preguntar-nos quin és el vertader objectiu de CDC. És la independència de Catalunya el que de debò busca el partit de la burgesia catalana? En quin moment del passat, tant llunyà com recent, la dreta catalana ha estat per la independència? No serà més aviat que el que vol aquest partit de dretes sigui valer-se de l'afany independentista per sortir del clot on l'havien ficat les polítiques seguides en els últims períodes del seu govern? Si així fos, l'ERC no seria més que un paraigua que CDC podria descartar tan aviat com pari de ploure o el paraigua es tanqui. I quants dels seus votants li perdonaran aleshores a ERC que hagi estat fent aquest miserable paper?

Tota aquesta perspectiva negativa que hem exposat és la que tenim si prenem com a punt de mira l'ERC, però és obvi que canvia totalment si es mira des de CDC, perquè aleshores es torna positiva del tot. I no només per allò de «qui dia passa any empeny» (que també pot molt ben ser el principal motiu) sinó perquè dins del marc d'una UE com l'actual, l'aposta neoliberal té molt més futur que la dels independentismes, siguin del país que siguin. I cal no oblidar que qui porta el timó de la coalició és CDC, i que no tindrà cap mena d'escrúpol en desfer-se d'ERC en el moment que li convingui.

Però quina perspectiva tindrem de l’independentisme si en comptes d'enlairar-nos per les altes esferes mirem des d'arran de terra, que és on es troba i mira el poble català?

Els anys que segueixin al triomf de la llista única, si és que triomfa, seran de continuïtat de la política neoliberal que segueix l'actual govern convergent. Si fins ara la presència d'ERC no ha servit per aturar la voracitat de les dretes sobre la societat catalana, tampoc no cal esperar que serveixi per fer-ho a partir d'ara. Les condicions de vida de la gent no milloraran en absolut perquè el govern seguirà aplicant totes les mesures restrictives que li senyalarà el govern d'Espanya en funció del que manin des de Brussel•les. I si el mal ens ve de la UE i els líders de l’independentisme estan decidits a acceptar-lo, l’únic fonament seriós que li podria valer a l’independentisme davant la major part de la gent del poble seria el “dèficit fiscal”, perquè la suposada superioritat genètica que segons el professor Oriol Junqueras té el poble català sobre l'espanyol és un pensament tant dissortat que esgrimir-lo fóra una desgràcia gran per la convivència pacífica de tota la població catalana i en conseqüència pel mateix independentisme. I en el cas (poc probable però possible) que hi hagués un substancial canvi de forces en el govern espanyol i la política es tornés més humana, qui amb dos dits de seny apostaria per la confrontació que comporta l’actual independentisme?

Pensem que difícilment des del punt de vista del poble català de classe no privilegiada pot ser acceptable el rumb que porten CDC i ERC. A la gent que per ser catalana i ser de classe treballadora i filla de treballadors no propietaris (que és la major part del poble català tant d’abans com d’ara) ens ha tocat patir les polítiques agressives i classistes tant de l’Estat espanyol com de la burgesia catalana (que dit sigui de passada no li ha fet mai fàstics a les disposicions governamentals espanyoles) no ens rescabala de res aquest independentisme de la dreta catalana. Deixar d'estar sotmesos a Espanya per estar-ho a la UE és sortir de les flames per caure de ple a les brases. Altra cosa fóra un projecte polític que mirés pel bé del poble català, de tot el poble, no només de les classes altes. Això sí que donaria sentit a l’independentisme. Però ara per ara no sembla que aquesta idea estigui al cap d'aquests dos grans líders de l'independentisme català que són CDC i ERC. 

Potser, doncs, la sobirania de la nació catalana exigeixi deixar-nos estar de miratges i seguir lluitant serenament fins que aparegui a l’escena política catalana algú amb més amplitud de mires i prou poder de convocatòria. /PC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.