Els independentistes retalladors... i els consentidors

“Primer de tot la independència, després ja parlarem de la resta”. Però no és això el que fan sinó que la primera cosa que fan és retallar, privatitzar serveis públics, robar al poble el que és del poble. Els uns retallen i privatitzen els altres consenten. I així anem fent. Anem fent camí cap a la ruïna, anem fent camí cap a la misèria, però sobretot anem fent camí cap a la resignació, la gran arma dels opressors.

Ens diuen que “no hi ha cap més sortida”, “que no es pot fer res més que retallar”, “que no hi ha cap altre camí a seguir que no sigui el de sotmetre's a la voluntat dels rics, dels banquers, dels explotadors, dels opressors...” Mentida! Hi altres camins i són moltes les veus qualificades que els senyalen. Però són veus que prediquen en desert, en el desert de les ànimes i els cors d'unes poblacions atemorides i resignades des de fa segles.

Un poble resignat és un poble sotmès. Això ho saben molt bé els rics, els amos, els que tenen com a única finalitat de viure estar per sobre dels altres. Ho saben bé ells i totes les institucions que formen l'estructura de poder que ells maneguen. Saben que la millor manera de tenir sotmès el poble és fer-li creure que no en té d'altra sinó la d'acceptar el que imposen els de dalt. Per això s'han aplicat segle rere segle a rentar-li el cervell amb tots els mitjans que han tingut a la seva disposició.

Atemorits i babaus, ensarronats i apallissats! Aquesta és la metodologia que fan servir els opressors des de fa segles. I per ensarronar la gent, res millor que distreure-la, ja sigui amb joguines cada cop mes noves, com ara cotxes, televisors, mòbils, etc., i amb il·lusions de tota mena que donin l'esperança de fer possibles els nobles i ancestrals desitjos que glateixen en l'anima del poble, com ara el de ser ric o el de ser independent i lliure.

Va dir el nazi Göbels que mentre tingués el control de la radio podria dur el poble alemany cap a on volgués. Ara tindria la televisió. Una televisió que no para de dir mentides que a força de repetir-les es converteixen en veritats.

“Tots els mals ens venen de Madrid”. “Quan siguem independents lligarem els gossos amb llonganisses”, diuen una i mil vegades. I la gent s'ho creu. Ningú no diu que els mals ens venen d'estar sotmesos a un capitalisme opressor, de ser els rucs de càrrega d'una societat dissenyada pels rics, controlada pels rics, que ens posa irremissiblement al servei dels rics. Ningú no diu això en el entorn polític que remena les cireres. No ho diuen perquè no els convé. El que els convé a ells per poder mantenir-se en el poder és enlluernar el poble amb promeses que si s'acomplissin pocs canvis farien en la societat de la qual som part. Amb els canvis que ells proposen, els que ara manen seguiran manant i els que obeïm seguirem obeint. Res no haurà canviat, excepte que la senyera ocuparà el lloc que ara ocupa la reial bandera.

“Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants”. Més triomfants sens dubte. Però de qui serà aquest triomf? Serà del poble o bé de les classes privilegiades que governen? Per què no en parlen d'això tant els polítics que governen com els que aspiren a governar? Doncs per una raó molt fàcil d'entendre: perquè no volen cap mes canvi que no sigui el d'augmentar el seu poder. Ells manant i el poble obeint. Ells a cavall i el poble a dur-los a coll. Com ara. Com sempre.

No és aquest el canvi que volem els que estem farts d'opressió i d'injustícia, sinó un canvi de poder autèntic, una llibertat autèntica, un autèntic dret a decidir el nostre futur com a poble. Però no només en relació a Espanya sinó en relació amb el món sencer. Amb aquest món d'explotació, d'injustícia i d'inhumanitat que des de fa segles ens sotmet i que ara ens escanya.

No volem que els rics segueixin fent les lleis a la seva manera per tal de seguir sent ells cada cop més rics i els altres cada cop més pobres. No volem ideologies neoliberals que governin en benefici d'unes classes socials privilegiades. Volem relacions socials d'igualtat, de justícia, de fraternitat. Volem una societat on el poble tingui vot i veu. Una societat on el poble sigui vertaderament poble, no un ramat de xais, com som ara.  Volem una Catalunya independent i lliure, mestressa del seu propi destí i germana de tots els pobles de bona voluntat que hi hagi al món.

http://www.kaosenlared.net/secciones/s2/opinion/item/60323-els-independentistes-retalladors-i-els-consentidors-cat/cas.html