dissabte, 22 de juny del 2013

Negocis bruts a l'empar de la senyera


Cada dia en sabem una de nova, o no tant nova, però que ens arriba per primera vegada. Un conseller responsable de la sanitat pública que contracta serveis amb empreses de les quals n'és apoderat... Una comissió anomenada per investigar irregularitats delictives relacionades amb alts càrrecs del govern que queda paralitzada per un pacte secret entre els que governen i la oposició. Com no han de pactar si de tirar endavant la investigació es trobaran ells mateixos investigats per accions fetes durant el període en què van governar?

Però l'aspecte més lamentable d'aquesta situació és que tot i tenir un panorama polític d'interessos inconfessables i de vergonyosa corrupció, la major part de la gent resta indiferent. Ningú no manifesta indignació de cap mena. Sembla com si robar i enganyar el poble no fos delicte sinó una acció lògica, pròpia de l'activitat política.

Polítics corruptes, que haurien de ser severament jutjats i condemnats, als quals en altre temps la ira popular hagués tallat el coll, ara son aclamats i seguits per un poble que passa de tot llevat de la fal·lera d'independència.

Què està passant? Que potser ens hem fet insensibles a la injustícia? O potser encara pitjor: potser és que l'ideal humà actual és el pocavergonya?

Tant si arboren l'estelada com si s'amaguen sota la reial bandera, els corruptes son corruptes i prou.

A ningú que tingui un mínim de sentit ètic li pot escapar la necessitat de plantejar-se urgentment a on anem per aquest camí. Que l'afany d'independència faci oblidar els fonaments de convivència social, és molt greu. Un poble que accepta la corrupció com a norma de govern és un poble que més tard o més d'hora en patirà les conseqüències. Perquè la injustícia quan es desferma no té en compte res que no sigui el propi interès.

Cal que tant a nivell personal com col·lectiu ens plantegem cap a on anem de la mà d'aquests polítics que fan servir la senyera per tapar les seves malifetes. Però cal també que ens plantegem cap a on anem amb aquesta manera de pensar.

Governats per cobdiciosos sense escrúpols i buscant únicament el nostre benestar... Quin poble serem? Quina Catalunya tindrem? Quins seran els nostres companys de viatge? De quin món serem part? Serem germans dels altres pobles del món o estarem al costat dels seus botxins?

I des d'una perspectiva purament pràctica, si apostem per la injustícia, que podem estar segurs que mai ens caurà a sobre el món corrupte que haurem acceptat fer?

Lluitar per un món més just no és només un acte de lloable filantropia, sinó de defensa pròpia. Acceptar la corrupció és contribuir a bastir un món corrupte, on qualsevol pot patir-ne les conseqüències. Avui és l'altre qui pateix, però demà... Demà vindran per mi.

De fet ja hi hem arribat a aquest punt. La nostra indiferència ha fet que els corruptes es fessin amos de la situació. No ens hem organitzat com a poble per defensar els nostres drets. Hem deixat la política en mans de polítics professionals i estem sent estafats per ells. Un milió d'aturats a Catalunya; més de set milions a l'estat espanyol. El poble protesta, però ells apallissen els manifestants i segueixen fent la seva.

Què esperem per organitzar-nos de manera que puguem treure el poder polític de les mans dels corruptes? Propostes n'hi ha. Cal que cadascú trobi la que li sembli millor i s'hi apunti.

Només el poble unit podrà vèncer els malvats que l'esclavitzen!

http://www.kaosenlared.net/secciones/s2/opinion/item/61066-negocis-bruts-a-lempar-de-la-senyera-cat/cas.html

dissabte, 15 de juny del 2013

Els independentistes retalladors... i els consentidors


“Primer de tot la independència, després ja parlarem de la resta”. Però no és això el que fan sinó que la primera cosa que fan és retallar, privatitzar serveis públics, robar al poble el que és del poble. Els uns retallen i privatitzen els altres consenten. I així anem fent. Anem fent camí cap a la ruïna, anem fent camí cap a la misèria, però sobretot anem fent camí cap a la resignació, la gran arma dels opressors.

Ens diuen que “no hi ha cap més sortida”, “que no es pot fer res més que retallar”, “que no hi ha cap altre camí a seguir que no sigui el de sotmetre's a la voluntat dels rics, dels banquers, dels explotadors, dels opressors...” Mentida! Hi altres camins i són moltes les veus qualificades que els senyalen. Però són veus que prediquen en desert, en el desert de les ànimes i els cors d'unes poblacions atemorides i resignades des de fa segles.

Un poble resignat és un poble sotmès. Això ho saben molt bé els rics, els amos, els que tenen com a única finalitat de viure estar per sobre dels altres. Ho saben bé ells i totes les institucions que formen l'estructura de poder que ells maneguen. Saben que la millor manera de tenir sotmès el poble és fer-li creure que no en té d'altra sinó la d'acceptar el que imposen els de dalt. Per això s'han aplicat segle rere segle a rentar-li el cervell amb tots els mitjans que han tingut a la seva disposició.

Atemorits i babaus, ensarronats i apallissats! Aquesta és la metodologia que fan servir els opressors des de fa segles. I per ensarronar la gent, res millor que distreure-la, ja sigui amb joguines cada cop mes noves, com ara cotxes, televisors, mòbils, etc., i amb il·lusions de tota mena que donin l'esperança de fer possibles els nobles i ancestrals desitjos que glateixen en l'anima del poble, com ara el de ser ric o el de ser independent i lliure.

Va dir el nazi Göbels que mentre tingués el control de la radio podria dur el poble alemany cap a on volgués. Ara tindria la televisió. Una televisió que no para de dir mentides que a força de repetir-les es converteixen en veritats.

“Tots els mals ens venen de Madrid”. “Quan siguem independents lligarem els gossos amb llonganisses”, diuen una i mil vegades. I la gent s'ho creu. Ningú no diu que els mals ens venen d'estar sotmesos a un capitalisme opressor, de ser els rucs de càrrega d'una societat dissenyada pels rics, controlada pels rics, que ens posa irremissiblement al servei dels rics. Ningú no diu això en el entorn polític que remena les cireres. No ho diuen perquè no els convé. El que els convé a ells per poder mantenir-se en el poder és enlluernar el poble amb promeses que si s'acomplissin pocs canvis farien en la societat de la qual som part. Amb els canvis que ells proposen, els que ara manen seguiran manant i els que obeïm seguirem obeint. Res no haurà canviat, excepte que la senyera ocuparà el lloc que ara ocupa la reial bandera.

“Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants”. Més triomfants sens dubte. Però de qui serà aquest triomf? Serà del poble o bé de les classes privilegiades que governen? Per què no en parlen d'això tant els polítics que governen com els que aspiren a governar? Doncs per una raó molt fàcil d'entendre: perquè no volen cap mes canvi que no sigui el d'augmentar el seu poder. Ells manant i el poble obeint. Ells a cavall i el poble a dur-los a coll. Com ara. Com sempre.

No és aquest el canvi que volem els que estem farts d'opressió i d'injustícia, sinó un canvi de poder autèntic, una llibertat autèntica, un autèntic dret a decidir el nostre futur com a poble. Però no només en relació a Espanya sinó en relació amb el món sencer. Amb aquest món d'explotació, d'injustícia i d'inhumanitat que des de fa segles ens sotmet i que ara ens escanya.

No volem que els rics segueixin fent les lleis a la seva manera per tal de seguir sent ells cada cop més rics i els altres cada cop més pobres. No volem ideologies neoliberals que governin en benefici d'unes classes socials privilegiades. Volem relacions socials d'igualtat, de justícia, de fraternitat. Volem una societat on el poble tingui vot i veu. Una societat on el poble sigui vertaderament poble, no un ramat de xais, com som ara.  Volem una Catalunya independent i lliure, mestressa del seu propi destí i germana de tots els pobles de bona voluntat que hi hagi al món.

http://www.kaosenlared.net/secciones/s2/opinion/item/60323-els-independentistes-retalladors-i-els-consentidors-cat/cas.html