dissabte, 15 de novembre de 2014

Després de l'èxit ve el repte


El repte consisteix en fer que com a mínim les dues terceres parts del cens electoral estigui per la independència.


El poble català es manifesta cada cop amb més convicció. Les manifestacions en pro de la independència pàtria són indiscutibles èxits d'organització. La premsa internacional se'n fa ressò. Les xifres de participació augmenten d'acte en acte, però tot i això encara no arriben ni a la meitat de la població en edat de votar. És evident que no tota la població de Catalunya es mobilitza per demanar la independència. Per què? Atès que no hi ha cap mena d'impediment per fer-ho ni cap represàlia per qui ho faci, cal pensar que la causa és la falta de motivació.

Deixant de banda si és possible o no aconseguir aquesta independència que tant fervorosament demana la part del poble que es manifesta i que els polítics catalans animen a seguir fent, (tema que mereix atenció a part), ens centrarem ara en què cal fer perquè la xifra de manifestants superi les dues terceres parts del cens electoral.

Si del que es tracta es de mobilitzar la població de Catalunya, haurem de tenir present la seva composició. Una gran part d'ella és d'origen espanyol. Els seus pares o com a molt els seus avis van néixer en algun lloc d'Espanya. I el que és més greu: van venir a Catalunya convençuts que anaven a una regió d'Espanya. Un cop aquí es van trobar amb que la gent del país parlava una llegua diferent de la seva, però escrivia amb la mateixa perquè era la que els havien ensenyat a l'escola. Tot estava escrit i retolat en castellà. El català el parlaven els catalans entre ells però no tenia cap validesa oficial perquè segons s'ensenyava a l'escola no era una llengua sinó un dialecte. Era  evident que no havien sortit d'Espanya. Estaven en terra pròpia i amb ple dret. Res no els motivava a aprendre català ni a sentir cap mena de respecte pel poble que els acollia. Es van instal·lar aquí i mica a mica es van anar fent seu el país.

Passats els anys, diverses circumstàncies han fet que la nació catalana estigui força més present en l'entorn d'una bona part de la descendència d'aquells “altres catalans”, segons els va denominar Francesc Candel. Saben que Catalunya està dempeus i que lluita per la seva existència. Però això no vol dir que sentin aquesta lluita com  a pròpia. En conseqüència no s'hi sumen, perquè això de la llengua i la identitat nacional catalana no és cosa seva. I pel que fa al dret de governar-se, doncs tant se'ls en dóna perquè els polítics que encapçalen la lluita per la independència són tant burgesos i estan tant lluny del poble com els del govern d'Espanya.

Penso que els qui de debò desitgem una Catalunya independent i lliure hem de començar per analitzar la realitat actual del nostre país. El poble català en pes, sigui quin sigui el seu origen, està patín un atac neoliberal com mai l'havia patit. S'estan retallant el pressupostos destinats a ensenyament i sanitat. S'estan privatitzant serveis mèdics. Es perden llocs de treball per manca de consum, la qual cosa genera un desmesurat índex d'atur. Els impostos pugen i amb ells pugen els preus... Tot això ho pateix la totalitat de la població tant la d'origen català com la d'origen espanyol. El govern català diu que fa el que li mana fer el govern espanyol. Volem més motius, doncs, per deixar d'estar a les ordres del govern d'España? Per fer-nos independents i no haver d'acceptar les limitacions imposades pels que desgovernen a l'Estat espanyol? Què potser no és motiu per unir-nos i lluitar plegats tots contra la injustícia social que estem patint?

La independència pàtria motiva a la major part del poble d'origen o sentiment català. La defensa dels drets socials pot motivar a la major part del poble català actual, sigui quin sigui el seu origen. Per què, doncs, les organitzacions civils que encapçalen el moviment independentista no es fan aquest plantejament? Per què estan tant entossudides en separar la lluita social de la lluita per la independència? Què potser no ho veuen tot això que estem dient aquí? O potser és que ja els fa goig fer tota aquesta litúrgia, però a condició que no hi hagi cap canvi social?

Malgrat que una bona part del component humà que lluita per la independència sigui jove i el seu ideari estigui a favor d'una major justícia social, no sembla que hi estiguin els caps visibles de les entitats organitzadores. Però tant si estan per una Catalunya més igualitària com si no, el seu discurs no ho deixa veure clarament. I pel que fa a la participació dels dos partits polítics majoritaris en el moment present, tampoc hi ha cap manifestació que faci referència a les desigualtats socials que la línia política de l'actual govern estan afavorint. Ans al contrari, que quan el president Mas ha estat interrogat sobre aquest tema ha dit clarament que les “retallades” pressupostàries es seguiran fent malgrat que s'aconseguís la independència. Què volem, doncs, que la població catalana d'origen espanyol s'hi avoqui a demanar una independència que no els reporta res?

Penso que aquesta majoria de qualitat que desitgem no la tindrem mentre la crida a la independència estigui impregnada de ideologia burgesa. Mentre tot el poble no vegi ben clar que les perspectives de futur que se li ofereixen tenen moltes més garanties de justícia social que les ja presents. Mentre pensi que seguiran manant i governant gent tan indiferent a les necessitats socials i tan atenta als interessos de les classes privilegiades com la que governa ara. El poble català d'origen foraster no és estúpid i no es mourà per res que no els va ni els ve.

Si de debò volem una Catalunya lliure cal que comencem lliurant-la de l'opressió interior. Espanya espolia el poble català, però la burgesia catalana també. És per aquí per on s'hauria de començar, per fer ofertes polítiques coherents amb les necessitats socials de tota la població. Potser a partir d'aquí les classes modestes deixarien de ser indiferents al nostre desig d'independència. Però si no oferim cap canvi social que millori les condicions de vida de les classes més desfavorides, si l'única cosa que oferim és canviar la “rojigualda” per l'estelada, seguirem lluitant en minoria per un canvi que no motiva a la major part del que avui és la població de Catalunya. /PC


http://www.kaosenlared.net/colaboradores/100164-despr%C3%A9s-de-l-%C3%A8xit-ve-el-repte-cat-cas


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.