dissabte, 22 de juny del 2013

Negocis bruts a l'empar de la senyera


Cada dia en sabem una de nova, o no tant nova, però que ens arriba per primera vegada. Un conseller responsable de la sanitat pública que contracta serveis amb empreses de les quals n'és apoderat... Una comissió anomenada per investigar irregularitats delictives relacionades amb alts càrrecs del govern que queda paralitzada per un pacte secret entre els que governen i la oposició. Com no han de pactar si de tirar endavant la investigació es trobaran ells mateixos investigats per accions fetes durant el període en què van governar?

Però l'aspecte més lamentable d'aquesta situació és que tot i tenir un panorama polític d'interessos inconfessables i de vergonyosa corrupció, la major part de la gent resta indiferent. Ningú no manifesta indignació de cap mena. Sembla com si robar i enganyar el poble no fos delicte sinó una acció lògica, pròpia de l'activitat política.

Polítics corruptes, que haurien de ser severament jutjats i condemnats, als quals en altre temps la ira popular hagués tallat el coll, ara son aclamats i seguits per un poble que passa de tot llevat de la fal·lera d'independència.

Què està passant? Que potser ens hem fet insensibles a la injustícia? O potser encara pitjor: potser és que l'ideal humà actual és el pocavergonya?

Tant si arboren l'estelada com si s'amaguen sota la reial bandera, els corruptes son corruptes i prou.

A ningú que tingui un mínim de sentit ètic li pot escapar la necessitat de plantejar-se urgentment a on anem per aquest camí. Que l'afany d'independència faci oblidar els fonaments de convivència social, és molt greu. Un poble que accepta la corrupció com a norma de govern és un poble que més tard o més d'hora en patirà les conseqüències. Perquè la injustícia quan es desferma no té en compte res que no sigui el propi interès.

Cal que tant a nivell personal com col·lectiu ens plantegem cap a on anem de la mà d'aquests polítics que fan servir la senyera per tapar les seves malifetes. Però cal també que ens plantegem cap a on anem amb aquesta manera de pensar.

Governats per cobdiciosos sense escrúpols i buscant únicament el nostre benestar... Quin poble serem? Quina Catalunya tindrem? Quins seran els nostres companys de viatge? De quin món serem part? Serem germans dels altres pobles del món o estarem al costat dels seus botxins?

I des d'una perspectiva purament pràctica, si apostem per la injustícia, que podem estar segurs que mai ens caurà a sobre el món corrupte que haurem acceptat fer?

Lluitar per un món més just no és només un acte de lloable filantropia, sinó de defensa pròpia. Acceptar la corrupció és contribuir a bastir un món corrupte, on qualsevol pot patir-ne les conseqüències. Avui és l'altre qui pateix, però demà... Demà vindran per mi.

De fet ja hi hem arribat a aquest punt. La nostra indiferència ha fet que els corruptes es fessin amos de la situació. No ens hem organitzat com a poble per defensar els nostres drets. Hem deixat la política en mans de polítics professionals i estem sent estafats per ells. Un milió d'aturats a Catalunya; més de set milions a l'estat espanyol. El poble protesta, però ells apallissen els manifestants i segueixen fent la seva.

Què esperem per organitzar-nos de manera que puguem treure el poder polític de les mans dels corruptes? Propostes n'hi ha. Cal que cadascú trobi la que li sembli millor i s'hi apunti.

Només el poble unit podrà vèncer els malvats que l'esclavitzen!

http://www.kaosenlared.net/secciones/s2/opinion/item/61066-negocis-bruts-a-lempar-de-la-senyera-cat/cas.html

2 comentaris:

  1. Lamentablement tens tota la raó. Crec que molta gent no reacciona perquè té por. Por de represàlies, de quedar sense feina (els qui encara en tenen), de perdre alguna prestació (els qui en tenen), ... Una por injustificable des del punt de vista ètic i que no porta enlloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, el tema aquest de la passivitat ciutadana em preocupa d'allò més. És per aquesta indiferència que s'han pogut cometre tots els grans crims del passat segle XX. I és també per aquesta passivitat que els polítics estan fent ara el que fan.

      No acabo de trobar-hi una explicació satisfactòria, com no sigui la manca de principis ètics que impera en la nostra societat. Un individualisme exacerbat per una forma de viure totalment materialista, sense cap més motiu que la pròpia conveniència.

      Em sembla molt greu i molt perillós per al futur de l'espècie humana. Tot i que els fets van molt de pressa, suposo que jo ja no hi seré per veure què passarà, però em temo el pitjor: un retrocés a la misèria i a les cavernes.

      Gràcies pel teu comentari.

      Elimina

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.