dimecres, 2 de gener del 2013

Catalanisme de barretina


No és perquè som catalans que mereixem ser respectats com a poble, sinó perquè som un poble. Els pobles mereixen respecte perquè el mereixem els éssers humans que els formem.

Fa ja molts anys que el poble català rebutja ser part de l'estat espanyol. Aquest desig d'independència ha anat creixent amb el temps fins a ser un clam majoritari avui dia. Reivindiquem el dret a decidir la nostra permanència dins de l'estat espanyol, un dret que des d'Espanya no sembla que s'entengui gaire bé. No és estrany que no ho entenguin els governants, perquè n'estan interessats. Som la mamella de la vaca i no volen deixar de munyir-nos. Però tampoc ho és que no ho entengui una bona part de la gent senzilla, perquè d'ençà que la radio i més tard la televisió van entrar a formar part del mobiliari domèstic de totes les llars, els governs espanyols no han parat de fomentar tant com han pogut una idea xovinista de la nacionalitat espanyola i de la grandesa de ser espanyol, una grandesa que ningú no sap en què es fonamenta, però que a la gent que no hi veu més enllà del seu nas ja li està bé creure-s'ho.

Es diu una i mil vegades a través dels mitjans que Espanya és important, que té equips de futbol capaços de guanyar la champions, el mundial... Campions de fórmula 1, de moto GP... Que els seus presidents es reuneixen amb els més importants del món, com per exemple a les Azores... Res no es diu del jovent que se n'ha d'anar a treballar a Suïssa i Alemanya, com als anys 60... Aleshores els feien programes com aquell “De España para los españoles”; ara cal suposar que els mostraran els èxits esportius per tal que segueixin sentint l'orgull de ser espanyols.

El xovinisme espanyolista més exacerbat s'ha estat programant en tots els àmbits, començant pel de l'ensenyament, amb una història d'Espanya que proclamava les grandeses del descobriment d'Amèrica i la colonització cultural dels pobles nadius, tot amagant el criminal genocidi que van fer els conqueridors.

Possiblement cap poble estigui exempt de patrioterisme. Pot molt ben ser que el xovinisme sigui inherent a la natura humana. Només cal veure que el trobem fins i tot en persones intel·ligents i cultes del nostre propi poble, que pregonen la grandesa de ser català de la mateixa manera que els espanyols s'enorgulleixen de ser espanyols.

Penso que nosaltres hauríem de reflexionar en torn a aquesta temptació xovinista que sovint ens arriba i que en certa manera té trets de xenofòbia.

El poble català és avui dia una barreja de gent de diversa procedència. Un poble és una realitat social present, no només històrica. Qui associï la idea de poble amb l'origen dels individus que el formen està condemnat al fracàs. Tots el pobles som en la actualitat barreges ètniques. Unes barreges que en res disminueix el caràcter de nació del poble d'acollida quan aquesta és una realitat històrica inqüestionable, com és el cas de Catalunya.

La barreja ètnica que avui constitueix la realitat de la població catalana no ha de ser un impediment per al nostre afany d'independència. Però com ja em vist en alguna altra ocasió, sembla evident que si volem una Catalunya lliure haurem de comptar amb la nostra realitat social.

Una bona part de la població de Catalunya és d'origen espanyol. Que resideixin aquí i que possiblement estiguin emparentats amb gent catalana de soca-rel no fa que se sentin catalans per sobre de tot, sinó que la major part d'aquests persones diuen que se senten catalanes però també espanyoles. Encara que hagin nascut aquí, els seus pares són espanyols i això fa que, en els millors dels casos, aquestes persones tinguin el cor partit i que vegin el nostre catalanisme de barretina amb tints xenòfobs.

Per al nostre bé, pensant en la possibilitat d'un referèndum que potser algun dia es pugui fer, penso que a l'hora de proclamar el nostre patriotisme hauríem de tenir molt en compte de no ferir la sensibilitat de totes aquestes persones que, si bé ho mirem, pot ser que siguin majoria dins de la població de Catalunya.

Arguments per proclamar-nos nació no ens en falten. Motius per voler ser independents, tampoc. Cal doncs que els trobem i, sense que la prudència ens faci traïdors, els posem en el primer pla de les nostres reivindicacions, molt per davant de la barretina. /PC


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.