Sóc català,
fill de pare català de soca-rel i de mare aragonesa d’un poble molt proper a
Catalunya. La meva llengua familiar ha estat sempre el català. He crescut i he
viscut la major part de la meva vida a Catalunya i aquí he patit l'opressió de
l'Estat espanyol i de la burgesia catalana.
La gent de la
meva classe social ha deixat la seva vida en fàbriques i en altres treballs
feixucs perquè se n'aprofitessin els que amb base a lleis imposades pels més
forts eren amos de tot el que era necessari per a la subsistència del poble:
terres, fàbriques, comerços, mitjans de transport... La nostra condició social
i les polítiques imperants ens han privat del que tot ésser humà necessita per
al seu creixement intel·lectual i moral, com ara l'accés a estudis superiors, llibres,
diaris, revistes, radio, cinema... Hem
viscut i vivim encara presoners dels que tenen sota el seu control la violència
que assegura els seus privilegis. I és perquè sóc part d'aquest poble català
que ha carregat sobre les seves espatlles la prosperitat de la nació catalana i
d’una bona part de l’espanyola que vull un poble català lliure d'opressors de
tota mena, tant externs com interns.
D’ençà que
tinc memòria hi ha hagut gent que ha reivindicat la independència de Catalunya.
Gent que s’ha sentit envaïda i maltractada per la seva condició de ser part del
poble català. El seu independentisme ha estat guiat en tot moment per una idea
de justícia. Però d’uns anys ençà estem veient com aquest noble sentiment de
justícia està sent manipulat pels representants de la classe social acomodada
catalana per tal de treure’n profit i seguir mantenint els seus privilegis de
classe. Ja no és el sentiment de justícia el Nord que avui guia l’independentisme
sinó el major benefici.
Són molts els
fets que ens ho fan veure així, però el més alarmant d’entre els més recents és
el contingut d’una entrevista a Víctor Terradellas [1] en la qual manifesta
clarament la conveniència de posar Catalunya en mans dels EEUU, d’Alemanya i
d’Israel perquè apadrinin la nostra independència.
Ens fa basarda
pensar què li pot passar al poble català en mans d’aquests actuals botxins de
la humanitat. D’uns EEUU que per activa i per passiva generen la major part de
les guerres que hi actualment al món. D’un Israel que porta anys assassinant
palestins i fent neteja ètnica del territori que l’envolta. I d’una Alemanya
que és paladí del neoliberalisme a la UE. Tres estats que preconitzen el domini
absolut de les classes acomodades sobre les més desafavorides. No volem ni
imaginar-ho.
Els polítics
catalans poden voler aquestes aliances perquè gairebé segur que els
beneficiaran. També els empresaris catalans poden obtenir-ne guanys. Però, i el
poble? Quin benefici en pot treure el poble català d’aquest canvi d’amo? Si
mirem Grècia pensem que difícilment en traurà cap en l’ordre econòmic. Però en
l’ordre moral pot ser esgarrifós estar en mans de la colla d’assassins que
governen aquests tres poderosos estats, els quals manipularan sens dubte el
pensament col·lectiu del poble de la mateixa manera com fan arreu del món que
controlen. De la mateixa manera com ara la dreta independentista catalana
manipula el noble sentiment d’independència del poble català. Si ara el govern
català és amo i senyor dels principals mitjans audiovisuals que arriben a totes
les llars catalanes on és viu el sentiment d’opressió per part de l’Estat
espanyol, aleshores el bombardeig mediàtica serà sobre el total de la població.
La meritocràcia i el neoliberalisme tindran el terreny adobat per arrelar en la
ment de tot el poble català.
No pensem que
aquesta sigui una alarma injustificada. Estem veient com la desigualtat social ha
augmentat i està augmentant en tots el països sotmesos a polítiques neoliberals.
Estem veient i patint els perjudicis que la política econòmica de la UE ens ha
dut i ens du encara. I hem vist també com aquests partits de dretes que ara es
queixen de les retallades pressupostàries que el govern espanyol ens imposa,
van acceptar patir-les en el moment que se’ls van plantejar. Més hipocresia,
impossible.
No som
contraris a la independència de Catalunya. Molt al contrari, n’estem plenament
a favor. I és perquè volem una Catalunya lliure, ni opressora ni oprimida, que
no acceptem de posar-nos en mans dels actual botxins de la humanitat. El que
necessita el món és gent que lluiti por la justícia, no gent que s’associï amb
els causants de la injustícia social.
Catalunya
independent, sí, però lliure. Ni oprimida ni opressora. Y defensora de la
llibertat pròpia y dels altres, perquè la llibertat no és possible si no és lliure
tothom. /PC
[1] Víctor Terradellas: ‘Israel, Alemanya i els
Estats Units són els nostres aliats naturals’
Entrevista a l'ex-responsable de Relacions
Internacionals de CDC i president de CATmón. (21 09 2016)
