En temps passats heretge era qui gosava negar o tan sols qüestionar algun del dogmes de la Santa Mare Església. Avui heretge és qui qüestiona una “idea potent”, és a dir, qui no creu el que creu tothom. I què és el que creu tothom? El que el poder implanta en els cervells a força de repetir-ho.
No creure el que creu tothom comporta un risc digne de ser tingut en compte. Ja Plató ens explicava fa vint-i-cinc segles a “La Caverna” què li passa a qui pretén obrir els ulls als que es troben còmodes a les fosques. La Bíblia també ens diu el que els passava als profetes per voler denunciar les injustícies dels governants o les aberracions que cometia el poble. I sense anar-nos-en tant lluny en el temps, podem veure què els passa als activistes que no estan d’acord amb les disposicions injustes dels governs de torn i surten al carrer a manifestar-se.
Qüestionar una “idea potent” no comporta res de bo per a qui ho fa. La gent vol viure tranquil•la, sense res que faci trontollar les seves conviccions personals. I tant és que aquestes siguin vertaderes com que siguin falses, perquè són conviccions acceptades lliurement per cadascú, bé perquè sigui una idea plaent o bé perquè creure el que creu tothom dóna seguretat. Una bona exposició de com es forma i con funciona una “idea potent” es pot trobar en l’article de F. Javier Romeu Soriano titulat "Carpaccio de cerebro", al qual s’hi pot accedir mitjançant l’enllaç que oferim més avall *.
Parlar d’heretges i heretgies avui, quan la societat occidental no es mou preferentment per idees religioses pot semblar fora de lloc. Però de fet no ho és, perquè la FE no ha desaparegut de l’àmbit de la nostra vida personal sinó que és el moll de l’os de les nostres conviccions més pregones. L’única cosa que ha canviat és l’objecte de la FE, allò en què creiem. Avui tothom creu, sense qüestionar-s’ho ni en somnis, en la bondat de la propietat privada. I fins i tot en les capes de població més desposseïdes trobem arrelada aquesta convicció que, sens dubte de cap mena, és el fonament més fort de la despossessió que pateixen. Tant és així que gairebé ningú no dubta en titllar d’inadaptat social l’individu que contravé aquest sagrat principi.
Des de temps immemorials els governants es valen de les idees potents per manipular la conducta de la gent. Però a partir del que en termes d’història coneixem com l’Edat Contemporània, a mesura que la democràcia s’ha anat instal•lant en les formes de govern del països que en diem “món occidental”, les idees potents han anat guanyant en importància com a eina de manipulació. Vegem sinó si algú s’atreveix a dir en veu alta que el comunisme es millor que el capitalisme. Difícilment trobarà consens qui faci aquesta afirmació. I no obstant, la cobdícia i l’afany de possessió propis del capitalisme són causa d’una immensitat de desgràcies arreu del món, fins el punt de fer perillar el futur de la humanitat sencera.
Els dogmes sagrats de la FE compartida per la nostra societat els dicta el capitalisme mitjançant els seus mitjans de difusió. Els predicadors religiosos han estat substituïts avui dia pels periodistes. La manipulació del llenguatge, ja sigui amagant informació o donant-la de manera que pugui ser interpretada de manera equívoca... L’ús d’imatges descontextualitzades... La repetició incansable de opinions interessades... La incitació a seguir determinats comportaments... Tot això i molt més són recursos per a la manipulació del pensament col•lectiu que els governants fan servir a dojo per tal de conduir el poble cap a on els convé a ells.
L´única cura que han de tenir els polítics és la de saber quina és la “idea potent” en aquell moment, és a dir: què vol sentir el poble. Quanta més gent comparteixi aquesta idea, aquest pensament o aquest sentiment, més possibilitats té el polític de triomfar. I tant és que ell pensi i senti el mateix o no; n’hi ha prou amb que la gent ho cregui. És per això que menteixen els polítics. És per això que menteixen els diaris i els principals informatius controlats pels poders dominants. Es tracta de fer creure al poble el que el poble vol creure, que no és sinó que els lidera algú que comparteix el seu pensar i sentir.
Ai de qui gosi dir en veu alta quelcom contrari al que vol sentir tothom! No el titllaran d’heretge perquè la paraula no està ja de moda. No el cremaran en una foguera perquè això ja no es fa avui dia, tot i que els exercits dels poderosos del món no paren de cremar gent de viu en viu mitjançant bombes i explosius de tota mena. No el torturaran perquè això és quelcom mal vist per la major part de la gent, tot i que les organitzacions repressives ho facin d’amagat sempre que els convé. Però de ben segur que haurà de rebre la desaprovació del seu entorn. I tant és que tingui raó. Tant és que el que digui ho pugui observar tothom. Tant és!
La FE és el conjunt de creences compartides que té com a finalitat controlar la conducta del poble. Qui gosi qüestionar aquesta FE serà declarat reu d’heretgia. /PC
* F. Javier Romeu Soriano
"Carpaccio de cerebro"
