El poble català fa
anys que es defensa dels abusos de l'Estat espanyol. Aquesta
resistència ha tingut moments molt dolorosos. Els governants
espanyols no han escatimat crueltat en les seves repressions. El
passat u d'octubre el món sencer va poder adonar-se'n quan va veure
com la policia espanyola apallissava a gent indefensa per impedir que
dipositessin un vot en una urna.
El combat de
Catalunya contra Espanya és un símil del bíblic David contra
Goliat però sense fona ni pedres. Catalunya està completament
desarmada enfront d'un Estat disposat a sotmetre-la i humiliar-la. No
sembla que res ni ningú vagi a ajudar al valent poble català, però
els seus líders segueixen entestats en el seu pla cap a la
independència. Ens venen dubtes: quins són els objectius i quin és
el fi d'aquesta gran revolució de colors que des de fa cinc anys
està duent a terme el poble català?
No és fàcil
respondre a la pregunta que acabem de formular. Com sol passar en
l'àmbit polític, ningú diu la veritat i qui no menteix oculta
informació. Les certeses de triomf en la lluita per la independència
pàtria que el govern català va estar pregonant a través dels seus
mitjans informatius sonen cada dia més a cants de sirenes.
Comença a haver-hi desconcert entre la gent. Quina és l'estratègia
dels líders independentistes, si és que tenen alguna?
El poble que
reivindica la independència pàtria es manté ferm, però davant les
amenaces del govern espanyol, que cada cop recorden més l'època de
la dictadura, molta bona gent que fins ara admirava i donava suport
als que s'enfronten a la brutalitat del govern estatal canvia de
bàndol i acusa els independentistes de posar en perill l'autonomia
de Catalunya.
La "justícia"
espanyola ha començat ja a actuar amb mà dura. Ha empresonat als
màxims responsables d'Òmnium Cultural (OC) i Assemblea Nacional
Catalana (ANC), les dues organitzacions civils promotores de les
grans manifestacions pacífiques que s'han dut a terme des de 2012
ençà. Ha encausat a diversos funcionaris i dirigents catalans i
està activant la intervenció del govern espanyol a les institucions
catalanes. S'estarà obrint la caixa de Pandora per al poble català?
Per entendre bé tot
el que està succeint cal deixar de mirar la Lluna i començar a
mirar el dit que l'assenyala. Segons indica aquest dit, la fi de tot
aquest moviment és la independència de Catalunya, cosa que
entusiasma a gran part de la població catalana. Però a la vista
dels fets, la pregunta que ens fem és: què deixem de veure en el
nostre entorn mentre mirem la llunyana Lluna?
El govern català
que des de 2012 promou el moviment independentista és el mateix que
va restringir pressupostos a la sanitat pública catalana i va
privatitzar part dels seus serveis. I el partit polític al qual
pertanyia aquest govern és el mateix que durant 23 anys va governar
a Catalunya sota la presidència de Jordi Pujol, a qui se li va
descobrir un important sistema de desviació de diners públics.
L'actual president Puigdemont pertany al mateix partit, al qual
l'expresident Artur Mas va maquillar amb un canvi de nom.
Si bé es mira, els
actuals dirigents de Catalunya són neoliberals a ultrança. Les
polítiques que han aplicat des que van començar a governar el
desembre de 2010 han estat nefastes per al poble català. Diverses
organitzacions civils i professionals es van mobilitzar en contra i
van obligar a esmenar algunes decisions governamentals. Sent doncs
membres d'aquest partit els que animen el poble a pensar només en la
independència, no es pot sospitar que puguin tenir algun interès en
mantenir fixa l'atenció en aquest llunyà i difícil objectiu? ¿I
no es pot pensar que aquest propòsit coincideix amb el del govern de
l'Estat per raons similars?
De la fidelitat del
poble català al seu ideari patriòtic cada vegada hi ha menys dubte.
Però sí que cal tenir-la de qui el governen i dirigeixen. Quina és
la seva veritable intenció? Per què van afirmar tenir suports
internacionals que ara es veu clarament que mai van existir? Per què
adopten aquesta actitud arrogant davant del govern de l'Estat sabent
que ens pot treure d'un moment a l'altre gran part del que ara gaudim
com a poble? Per què animen al poble català a posar el cos per
aturar els embats d'aquesta repressió espanyola que irracionalment
vol aixafar a aquest poble que manté una ancestral lluita contra
tirans i opressors?
No s'ha de confondre
mai un poble amb els seus governants. No sempre és cert que cada
poble tingui el govern que mereix i molt menys ara que els mitjans
d'informació estan en mans dels poderosos i compten amb grans equips
d'especialistes en desinformació. El poble català no és millor ni
pitjor que qualsevol altre poble, raó per la qual és igualment
vulnerable. Al seu torn, la classe dirigent catalana és tan
qüestionable com ho és l'espanyola. No hi ha raó, doncs, per no
sospitar que després d'aquesta aferrissada guerra de banderes no
s'amaguin espuris interessos per ambdues parts. Donem-li temps al
temps.
Totes les
revolucions de colors que coneixem han acabat malament per als pobles
que les han dut a terme. Serà també la nostra una d'elles? Serà el
poble català víctima de l'ambició d'uns malvats governants? / PC
Publicat en
castellà a ECUPRES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.