dijous, 12 de setembre del 2013

La Via de la Independència un camí cap a la Llibertat


Hem celebrat la Diada. Hem fet la gran cadena per la independència pàtria. Hem brandat estelades i hem cridat ben fort INDEPÈNDÈNCIA! 

Hem deixat ben clar que no volem que ens governin des de Madrid. Que volem un estat propi. Que volem un lloc en el concert de les nacions, amb ple reconeixement de la llengua catalana, representació màxima de la nostra identitat.

Tot això ha quedat clar. Però només és això el que volem? No volem ser un poble lliure del tot, digne, governat amb justícia i sentit de la responsabilitat? No volem deslliurar-nos també de tota la colla d'hipòcrites que ens aixequen la camisa i ens prenen el pel tot cridant INDEPENDÈNCIA mentre ens retallen drets i ens roben patrimoni públic? Volem seguir tenint aquesta mena de “democràcia” de saló que maneguen uns quants per propi benefici mentre ens escanyen cada cop més? Volem seguir sent part d'aquesta Unió Europea que no és res més que un lobby de banquers, per no dir voltors, que no vol sinó escurar-nos els ossos. Què potser ens pensem que sent independents d'Espanya ja ens els haurem tret de sobre tota aquesta colla d'explotadors professionals?

Hem proclamat la nostra existència com a nació, però no com a poble. Santa innocència! Quan nosaltres hi anem ells ja en tornen! Poc bé que els va això del patriotisme als escanyapobres que ens governen i als que al seu costat en treuen profit!

La idea de pàtria sempre ha estat quelcom abstracte, un conjunt de símbols i fetitxes de tota mena que sovint amaga la realitat humana del poble que la forma. Tots els demagogs n'han fet us d'aquest màgic concepte que mou el cor de tothom. “La pàtria per damunt de tot”, han dit mentre per damunt de tot hi posaven els seus propis interessos.

A lluitar per la pàtria han fet anar el poble. A treballar pel bé de tots, també. Sofrir calladament tota mena de sacrificis sempre li ha tocat al poble, mai als que manen i governen. A ells el que els ha tocat sempre ha estat treure'n profit d'aquests sofriments.

No estem en contra del sentiment patri, però sí de la seva manipulació. És per això que no volem parlar de la pàtria catalana sense parlar en primer lloc del poble català.

El poble català és molt més que una faràndula de festa major. Molt més que un club de futbol, que un grapat de glòries esportives, de famosos mediàtics, de celebritats socials, de tot això que els espavilats de torn ens posen contínuament davant dels ulls per enlluernar-nos i distreure'ns. Som un conjunt d'éssers humans amb sentit de la responsabilitat i amb dignitat; amb una dignitat que cada dia trepitgen més els polítics professionals, atents sense cap mena d'escrúpol a vetllar pels interessos dels més rics, dels poderosos, dels que remen les cireres a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món, que són els que els paguen el sou.

Que hem de recuperar la llibertat que Espanya ens va prendre per les armes fa tres segles és inqüestionable. Però de cap manera això ens ha de fer oblidar que un poble no és lliure mentre accepti que algú l'esclavitzi. Només posant la dignitat en el primer pla de les reivindicacions podrem fer camí cap a la llibertat.

No és la cobdícia el que ens farà lliures. No és l'egoisme, l'afany de viure cada cop millor a despit de qui sigui i del que sigui, fins i tot de fer que altres visquin cada cop pitjor. No, això mai no ens farà ser un poble lliure. Això ens farà anar cada cop pitjor, ens portarà a fer camí de la mà dels estafadors, dels tramposos, dels lladres, dels que es fan rics fen pobres els altres. Estafadors i lladres que seguirem tenint dins casa nostra com ja els tenim ara. Estafadors i lladres que ens trairan, que ens vendran als poders internacionals igual com ens han venut sempre al poder d'Espanya.

El seny ens diu que cada cosa ha d'estar al seu lloc i que tot té el seu moment. L'11 de setembre és el Gran Dia de la Pàtria Catalana, el dia i l'hora de reivindicar la nostra sobirania, la nostra independència, i no hi hem de barrejar res que pugui afeblir aquesta lluita. D'acord! Però el poble català no pot perdre el seu Nord. No podem deixar de banda la nostra ruta. No podem seguir el joc dels traïdors, caure en els seus paranys, fer-nos-en còmplices. Plegats, fent pinya sí, sense divisions internes; però tenint molt present què volem nosaltres en tant que poble i què volen els de dalt en tant que elits socials .

Ara hem brandat l'estelada, com havia de ser. Però dia i hora ha d'haver per brandar també la falç, com cantem en “Els Segadors”. No per tallar el coll a ningú, però sí per fer palès i deixar ben clar que no som una colla de babaus gronxolant un somni romàntic sinó un poble amb dignitat plena, disposat a lluitar pels seus drets i a valer-se de totes les eines que tingui al seu abast contra tothom que l'humiliï i l'exploti, sigui qui sigui i de la nacionalitat que sigui.

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb el que dius, Pep. Per això és important donar suport i mirar que es pugui tirar endavant el Procés Constituent que s'ha engegat de forma assembleària.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Xavier.
    Esperem poder seguir treballant amb prou eficàcia i ànim.

    ResponElimina

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.