La Catalunya que estimo

És la de les persones responsables que amb seny, dedicació i esforç han fet que el nostre poble fos modèlic en tants moments de la història.

És la que va obrir escoles, ateneus, biblioteques, teatres i sales de concert a l'abast de tothom. La que va fomentar l'amor a la lectura i a la natura... La que va contribuir a desenvolupar el pensament crític en cada persona.

És la rebel, la que s'ha revoltat i es revolta contra els tirans. La que va lluitar pels drets dels treballadors. La que va lluitar al costat de la República. La de la resistència ideològica i cultural contra la dictadura feixista. La que avui es revolta contra l'opressió dels que remenen les cireres, contra les seves lleis injustes, contra la seva inhumanitat...

És la que posa els drets humans per sobre de tota conveniència. La que fa seus els principis republicans d'igualtat, fraternitat i llibertat. La que vol una justícia justa i com cal, igual per a tothom, que no estigui condicionada per influències ni interessos personals.

És la que entén com a progrés el desenvolupament de les facultats humanes de totes les persones. La que exigeix una distribució justa i equitativa dels bens que la natura ens ha donat i dels que s'han aconseguit amb el treball de tothom... La que posa el bé comú per davant dels interessos personals i de la propietat privada.

És la que s'oposa a la privatització dels serveis bàsics per a la salut i el desenvolupament de la persona, com ara la sanitat, l'ensenyament, l'atenció a la gent gran, etc. La que vol que tots aquests serveis siguin públics i de qualitat.

És la que no creu ni vol creure que les retallades en serveis públics siguin necessàries, com diuen els governs. La que està farta de les mentides que ens diuen per la TV, per la radio i pels diaris. La que no accepta aquesta democràcia de pa sucat amb oli, feta a mida dels interessos de les classes privilegiades, que juga amb cartes marcades, que ignora la veu del poble i ens tracta com si fóssim xais.

És la que no accepta un sistema econòmic dissenyat segons criteris neoliberals, que augmenta les desigualtats socials i fa més rics als rics i mes pobres als pobres.

És la que rebutja els polítics comprats pels banquers i per les grans corporacions comercials. La que vol una classe política digna, responsable i al servei del poble, a la que es pugui passar comptes del que han promès durant les campanyes electorals i després no han fet.

És la reflexiva, la que és capaç de qüestionar la bondat de la forma de vida actual, plena de disbauxa consumista, irrespectuosa amb el medi ambient, irresponsablement explotadora dels recursos naturals de la casa comuna que habitem, el planeta Terra.

És la Catalunya que posa tot el seu esforç en fer-nos més humans, en ser capdavanters dels canvis de mentalitat i de forma de viure que el moment present exigeix. La que pot ser capaç de viure d'acord amb autèntics valors humans. La que ens dignifica com a poble i rebutja el triomfalisme dels poderosos.

L'altra Catalunya, la dels irresponsables, la dels rics prepotents, la que aposta pel luxe, per la riquesa material, per la cobdícia... La que només s'interessa pel diner i pel benestar material... Aquesta, no me l'estimo gens, i no la vull per mi ni per les persones que m'estimo.