diumenge, 11 de novembre del 2012

Un català universal


És català, parla en català i tradueix al català tot el que li manen en castellà. Demana en català a Brussel·les que ens deixin entrar a retallar en català. Vol que les tropes de l'OTAN portin les quatre barres a tot arreu on vagin a matar. Que els banquers ens estafin en català. Que els mossos peguin en català al jovent del 15M i a tothom que es gosi manifestar. Que els jubilats s'estrenyin el cinturó en català. Que paguem els metges i els medicaments en català, i les escoles i les universitats també en català i qui no ho pugui pagar que es foti en català. Que tot el poble català aprengui a ser auster en català. Però sobretot, sobretot... Demana que tothom que senti glatir el seu cor amb força cada cop que es pronuncia el sagrat nom de la pàtria catalana el voti a ell en català, per tal que pugui tenir majoria absoluta per fer en català el que li manin fer els rics catalans, els rics castellans, els rics alemanys, els rics francesos, els rics anglesos, els rics nord-americans i els rics d'on vulgui que siguin, perquè com bé sabem els rics són universals.

Davant d'aquesta demostració d'universalitat, no es pot fer res més que postular per ell el títol de “Català Universal de l'Any”. Un català que en cas de ser proclamat no ens haurà de treure les castanyes del foc en català ni en castellà ni en anglès ni en xinés ni en res, perquè ni castanyes hi haurà. Excepte, està clar, les que ens clavaran en català cada cop que ens gosem manifestar.

Ben mirat, si els rics són universals no ho són perquè sí, sinó perquè no perden el temps pensant en banalitats com ara els drets humans, la justícia equitativa, l'ètica, la igualtat d'oportunitats, la llibertat, la fraternitat... No. Els rics són rics perquè tenen sentit pràctic i se saben organitzar. No barregen les coses, sinó que les saben classificar. Tenen un lloc per a cada cosa i saben endreçar. Vegem-ne uns exemples.

Segons els rics, la fam dels pobres del món no es matèria de justícia sinó d'economia. O bé, si tan prim filem, de bromatologia, que és la ciència que estudia els aliments. Però no de la justícia, perquè la justícia té com a finalitat defensar el dret dels qui tenen quelcom per defensar. En el benentès que ha de ser quelcom commensurable, perquè altrament mal es podrà defensar. Són, doncs, objecte de la justícia, els diners, les propietats i els bens en general sempre que el seu valor sigui superior a les despeses que costi defensar-los. De la qual cosa es desprèn que no pot ser mai objecte de justícia ni la dignitat humana ni el sou d'un treballador no qualificat. Queda clar, oi?

També des de la perspectiva dels rics, l'economia no es barreja mai amb la política. No. La política té com a funció pròpia governar el poble, mentre que l'economia té la de guanyar diners. Són coses ben diferents que hem de saber diferenciar. Ho veurem mes clar si ens fixem en que la política la fan els polítics, mentre que l'economia la fan els economistes. Que uns i altres treballin plegats al servei dels rics, no vol dir res. I a més, hi ha excepcions. Si escorcollem ben bé el panorama polític internacional, hi podrem trobar alguns polítics i també alguns economistes que no estan al servei dels rics. Pocs, oi, molt pocs, però n'hi ha.

I la política, vist des de la perspectiva dels rics, tampoc s'ha de barrejar mai amb la violència. La violència és cosa dels violents, dels que s'oposen a l'ordre, mentre que la funció pròpia de la política i per consegüent dels polítics és la de mantenir l'ordre. Un ordre establert per la gent d'ordre, és a dir, per la que té poder per decidir i ordenar.

Doncs bé, a tenor de tot el que hem dit i sempre des d'aquesta perspectiva que ens porta a postular el títol de Català Universal de l'Any per a qui tan aferrissadament defensa els drets del poble català, cal anar per feina i començar a ordenar; però amb ordre, és a dir, en català, no ens equivoquéssim pas. Cal mantenir l'ordre en català. Cal guanyar diners en català i retallar, si cal, en català. Cal fer justícia en català i defensar en català el que s'hagi de defensar, sempre i quan que el defensat ho pugui pagar.

Com a conclusió final advertim que des de la perspectiva de qui proposem per a ser proclamat “Català Universal de l'Any” es considerarà català com cal tothom que s'ho pugui pagar. Qui no pugui pagar haurà de treballar per mantenir als que s'ho poden pagar. I tant s'hi valdrà que parli català, que hagi nascut en territori català i que en territori català hagin nascut també els seus pares, els seus avis, els seus besavis, els seus rebesavis, etc. O potser us pensàveu que el nostre candidat està al costat dels pobres del poble català?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El teu parer m'interessa. Et prego que em facis saber què en penses del que aquí es diu.