Amic és qui està al nostre costat i col•labora amb nosaltres sense voler treure’n cap mena d’avantatge. Enemic qui treu profit de nosaltres encara que no sembli que ens faci mal.
Qui ens roba, tant si ho fa descaradament com si ho amaga rere subtils aparences, ens fa mal. I malgrat que no ho siguin en la mateixa mesura, tan enemic és qui ens ho pren tot sense donar-nos res a canvi com qui emparant-se en lleis injustes ens dóna una ínfima part del que produïm nosaltres i es queda la part més grossa.
L’Estat espanyol porta ja tres segles tractant Catalunya com a botí de guerra, enduent-se la major part dels impostos que amb el seu treball paga el poble català. Ho va fer en temps de la monarquia. Ho va seguir fent durant la II República. Ho va fer durant la dictadura feixista d’en Franco. I ho ha seguit fent durant això que en diuen democràcia. Per aquest motiu considero que l'Estat espanyol és enemic del poble català.
Any rere any des de fa més d’un segle rere segle, milers i milers d'homes catalans i dones catalanes s'han deixat la vida a les fàbriques dels amos catalans, rebent com a paga només una mísera part de tot el benefici que produïen. Els burgesos catalans amos de les fàbriques no han dubtat mai en recórrer a les lleis espanyoles i les seves forces armades per reprimir les protestes dels treballadors davant la injustícia que patien. Per aquest motiu considero que la burgesia catalana és enemiga del poble català.
Ha passat el temps. Ara una bona part del poble català ha assolit un nivell de classe mitjana prou estimable com per no sentir que la burgesia sigui la seva enemiga. El bon nivell de vida que hem gaudit a fet que ens sembli normal i fins i tot desitjable que la burgesia mani i que faci les coses a la seva manera perquè tot i així ens deixa viure prou bé.
Però les coses estan canviant. La burgesia europea agredeix les classes treballadores amb lleis injustes per poder tenir mà d'obra barata. Per això van inventar la UE i l'euro. Per això van imposar mitjançant guerres i intrigues polítiques aquesta falsa democràcia que ara governa. Per això s'han apropiat de tots els mitjans de comunicació i han contractat i format equips de gent capaç de rentar el cervell a la població. I què fan ara els burgesos espanyols i catalans? Doncs posar-se al costat de la burgesia europea. Els burgesos no tenen pàtria sinó negocis.
Ara a Espanya governa el PP i a Catalunya CDC. L'un i l'altre apliquen les polítiques neoliberals de la UE. El PP per convicció pròpia. CDC diu que perquè li ho mana el govern d'Espanya. Però sabem ben bé del cert que CDC està d'acord amb el PP per fer el que manen des de Brussel•les. En el Parlament espanyol estan sempre d'acord i CDC vota sempre a favor del PP. CDC menteix doncs quan diu que ho fa per obligació. No ho fan per obligació sinó per convicció.
Segons això en aquest moment el poble català té dos enemics: el govern espanyol i el govern català de CDC. Tots dos governs defensen els interessos de la burgesia catalana, espanyola, europea i mundial i van contra els drets del poble català.
En conseqüència, si volem ser lliures i sobirans ens hem de desfer de l'opressió d'aquests dos grans explotadors: l'Estat espanyol i la burgesia catalana que en aquest moment governa Catalunya mitjançant CDC i la persona de l'Artur Mas.
Contràriament al que diuen els mitjans de comunicació controlats per CDC, la independència de la nació catalana no requereix donar un xec en blanc al representant d'aquesta burgesia explotadora i lladre. Molt al contrari. La independència que la dreta catalana ens pugui portar no serà més que aparent perquè si en el millor dels casos deixéssim d'estar sotmesos a l'Estat espanyol, no deixaríem d'estar-ho a la burgesia catalana, a l’espanyola, a l’europea i a la mundial, perquè totes són una i actuen coordinades. Pot ser que Catalunya sigui més rica que ara perquè l’Estat espanyol deixarà d’endur-se’n la gran part dels impostos que ara s’emporta. Però el poble català serà cada cop més pobre perquè haurà de complir amb els compromisos que el govern català de dretes haurà lligat amb la UE abans que hàgim aconseguir la independència.
Endavant, doncs, tothom que pensi que li tocarà la sort d'estar entre els afavorits. Apunteu-vos dòcilment a les files dels rics els que vulgueu recollir les molles dels seus pantagruèlics àpats. Però penseu-ho bé els que vulgueu una Catalunya sobirana i un futur millor per al poble català. /PC
